pessebre

Un altre any arriba el Nadal…i amb ell el pessebre, el caganer, el tió, l’arbre, els galets, els canelons, els regals, els Reis Mags d’Orient i el Pare Noel. Però, quins són els orígens de totes aquestes tradicions nadalenques?

“On és el caganer?”

És la senya d’identitat del pessebre català i el personatge més entranyable del nostre Nadal. L’origen data entre finals del segle XVII i començaments del XVIII, en ple Barroc. El seu significat, però, no queda del tot clar i existeixen diverses interpretacions. Hi ha qui diu que representa la necessitat d’abonar la terra perquè doni bons fruits; d’altres hi veuen el caràcter irònic dels catalans trencant amb la solemnitat del pessebre; i d’altres, creuen que és la representació de la gent corrent, del poble, amb les seves virtuts i defectes.

L’arbre de la vida eterna

És el gran rival del pessebre. Una tradició pagana dels països nòrdics que els cristians van incorporar a la seva cultura nadalenca tot canviant-li el significat. Els bàrbars del nord d’Europa celebraven l’aniversari d’un dels seus déus guarnint un arbre de fulla perenne en una data propera al Nadal cristià. L’arbre simbolitzava l’univers: a la copa es trobava el cel i a les arrels l’infern. Sant Bonifaci, durant l’evangelització d’aquests pobles, li va donar la volta a la truita: ara l’arbre seria un pi, representaria la vida eterna i es guarniria amb pomes (símbol del pecat original) i espelmes (la llum de Jesucrist).

Un racó del món rural a cada casaUn Nadal ple de simbologia

El pessebre, un dels simbols més tradicionals del nostre Nadal, té l’origen en una iniciativa de l’italià Sant Francesc d’Assís que, el 1223, va voler escenificar el naixement de Jesús al costat d’un estable. Van ser les famiìlies aristòcrates del segle XVIII les primeres a construir pessebres monumentals que visitava el públic. Després, el costum es va estendre i el petit estable es va anar ampliant amb tot de personatges i escenes del món rural.

Culte al foc, la llum i l’escalfor

A l’hivern, quan la foscor de les llargues nits i el fred marquen la vida, els homes retien homenatge a l’element que els permetia combatre’ls: el foc. I, en la nostra tradició nadalenca, aquest culte al foc té la seva expressió en el tió. En principi, el tronc de Nadal no era cap altra cosa que un tronc que cremava al foc de terra i que oferia béns tan preciosos com llum i escalfor i, simbòlicament, llaminadures, neules i torrons per als nens de la casa.

Els Reis Mags versus el Pare Noel


Tots sabem qui són Melcior, Gaspar i Baltasar, però qui és el Pare Noel o Santa Claus, aquell barbut que segueix de ben a prop els Reis? Diu la llegenda que Sant Nicolau era un holandès que va ser bisbe de Mira (a l’actual Turquia), allà pel segle IV, que protegia els nens i els oferia regals. El dia del seu sant, 6 de desembre, porta presents als nens en els Països Baixos. En altres països, com aquí, ho fa la nit de Nadal.

Tradicions de forquilla i cullera

Totes les tradicions religioses han estat vinculades amb les activitats agrícoles i ramaderes, i tots els plats i ingredients tenen el seu significat. L’escudella es fa amb el brou de les quatre carns —de porc, de vedella, de gallina i de cabrit—, tots quatre animals simbolitzant els sants respectius: Sant Antoni, Sant Lluc, Sant Pere i Sant Joan. Els galets (dits de gegant) i els canelons són símbols de la victòria contra el gegant que atacava els ramats. Avui, per Nadal les cuines s’engalanen amb menús especials per rebre família i amics.

Alguns Nadals curiosos arreu del món

Si a Catalunya i a la Península n’hi ha de tots colors, a la resta del món no es queden curts. N’hi ha un munt de ben curioses:

– A Itàlia, la nit del 31 de desembre, el raïm és substituït per cullerades de llenties que portaran diners l’any entrant, i els romans i napolitans llencen trastos vells per desfer-se de tot allò dolent de l’any que s’acaba. Els regals del 6 de gener no els porten els Reis, sinó la Befana, una bruixa lletja però molt bona.

– Al Japó, el 31 de desembre, les 12 campanades es multipliquen fins a 108. A cada campanada es pensa en un mal o problema del qual un es vol desfer.

– A Àustria i Hongria, les primeres setmanes de desembre els joves es disfressen de Krampus, el dimoni nadalenc, i amb cadenes i campanes espanten els nens.

– A Polònia, la nit de Nadal s’esperen que surti el primer estel per començar a sopar.

– A Austràlia, celebren el dinar de Nadal a 30 oC i a la platja, ja que l’altre hemisferi és al pic de l’estiu.

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta