Tecnologia-jubilació-ok

És inqüestionable que les noves tecnologies i Internet estan revolucionant les nostres vides i sacsejant el món en què vivim, en aspectes tan dispars com els processos de treball o la forma en què ens relacionem. Sabem, però, com afectaran la jubilació del futur?

El 2020, el 70 per cent de la població mundial tindrà connexió a Internet mòbil, o, si més no, això pronostica l’Informe Cisco Visual Networking Index. A les societats occidentals, la majoria de persones que arribin a la jubilació llavors ho faran plenament educades en la cultura digital i habituades a l’accés permanent a la xarxa. Abandonaran la dependència tecnològica en assolir els 65 o, més aviat, viuran de forma radicalment diferent a generacions anteriors aquesta etapa de la vida? Empreses i investigadors ja estan cercant solucions que millorin la qualitat de vida d’aquest col·lectiu que reivindica poder treure el màxim partit a la tercera edat. El que es coneix com a ‘Internet de les coses’, que es refereix a una xarxa d’objectes intel·ligents connectats digitalment, té un enorme potencial en aquest sentit.

Mobilitat i autonomia segures

Una de les qüestions que més preocupa les persones quan van fent anys és haver de dependre dels altres per desplaçar-se, fer la compra o mantenir la llar en bones condicions. La mobilitat és un dels àmbits en què la tecnologia intel·ligent es troba més implantada, i ja són força habituals els cotxes que aparquen automàticament i que ens adverteixen dels punts morts o del fet que ens acostem massa a un altre objecte. Alguns models en proves van un pas més enllà i permeten que, mitjançant la connexió amb un rellotge, es puguin obrir o tancar les portes, regular la temperatura o controlar les constants vitals del conductor per reaccionar de manera autònoma en cas de desmai.

Poder seguir vivint a la llar pròpia i sense necessitar gaire assistència és clau per preservar la independència i, en l’objectiu de fer realitat aquest desig, els objectes intel·ligents hi tenen molt a dir. Regular la climatització o tancar totes les portes de casa amb el mòbil aviat serà possible i, a això, cal afegir-hi els electrodomèstics que assumeixen funcions que fins ara feien les persones. Per exemple, neveres que mantenen un inventari del seu contingut i fan la comanda en línia, sistemes de gestió energètica amb accés a dades meteorològiques o finestres que permeten el pas just de l’aire per ventilar sense que haguem d’obrir-les.

Una supervisió invisible

Incorporar l’Internet de les coses a la llar pot servir, a més, per monitoritzar la salut de les persones que hi viuen. A tall d’exemple, podem esmentar electrodomèstics que controlen els hàbits alimentaris, un raspall de dents i una cafetera que identifiquen trastorns del son o un inodor que calcula el pes i el nivell de sucre de l’usuari. Tots ells podrien emetre un avís a persones de l’entorn o a un doctor en cas que es detectés qualsevol anomalia i facilitarien, doncs, poder gaudir d’una vida autònoma fins a una edat avançada.tecnologia-jubilació-2

D’altra banda, dir que les noves tecnologies de la comunicació han escurçat les distàncies i afavoreixen les relacions interpersonals no presencials no és cap novetat. Tanmateix, encara ens queda recorregut abans que la gent gran no en tregui el màxim profit. Si bé la soledat i l’aïllament es troben entre les seves preocupacions principals, encara són pocs els que fan servir les xarxes socials o les aplicacions per reforçar els vincles amb amics i parents. Per què no fer servir l’Skype per gaudir d’un sopar virtual amb el nét que ha marxat d’Erasmus o l’amiga que ha anat a una residència i no podem visitar sovint?

No s’acaben aquí, però, les possibilitats de les noves tecnologies, que poden contribuir a un envelliment més actiu tant des del vessant laboral com del lleure. Així, oferirien flexibilitat i comoditat a aquells qui vulguin allargar la seva activitat professional gràcies al treball remot mitjançant el mòbil o l’ordinador, però també reinventaran l’oferta d’oci. Per exemple, si les limitacions de mobilitat ens impedeixen visitar un museu, la realitat augmentada ens pot oferir una passejada virtual pel seu interior sense moure’ns de casa. En definitiva, tot això ens fa pensar que els avis i les àvies de la propera generació no veuran la tecnologia com un terreny reservat als joves, sinó com una eina per transformar la quotidianitat d’acord amb les necessitats pròpies de l’edat.

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta