Que fer amb el patrimoni

A qualsevol edat, però sobretot quan ens fem grans, és important preveure com volem organitzar el nostre patrimoni. El dret civil ens ofereix quatre instruments que ens ajudaran perquè siguem nosaltres qui ho decidim.

Acta d’autotutela

A causa de diferents malalties, moltes persones acaben perdent facultats i necessiten algú que en tingui cura. L’acta d’autotutela és un document notarial mitjançant el qual, mentre encara tenim coneixement, podem determinar quines persones volem que s’ocupin de la nostra persona (tutor) i del nostre patrimoni (administrador) en el cas que el jutge decreti la pèrdua de la nostra capacitat en un procediment judicial.

Poder general preventiu

Aquest document notarial, si tenim algú que ens cuida, ens permet nomenar aquesta mateixa persona, o una altra, perquè administri el nostre patrimoni, evitant l’acta d’autotutela. Amb això evitem el desagradable, lent i car procediment judicial d’incapacitació, llevat que algú (en interès nostre) l’insti davant del jutge. Aquest poder es pot fer pel cas de pèrdua de la capacitat, acreditada normalment per informes mèdics, o també es pot fer amb validesa a partir del mateix moment en què el fem.

Document de Voluntats Anticipades (també conegut com a Testament Vital)

Els avenços mèdics permeten allargar la vida artificialment, de vegades en unes condicions de manca absoluta de consciència. Gràcies a aquest document, que es pot formalitzar davant de notari o en document privat davant de tres testimonis, podem expressar les instruccions a tenir en compte sobre el que considerem millor en aquests casos, inclosos l’acceptació o el rebuig de determinats procediments terapèutics.

En aquest document, també podem designar un representant perquè ens substitueixi en el cas que no puguem expressar la nostra voluntat. A més, ens permet especificar si volem ser atesos a casa o a l’hospital, si volem rebre o no assistència religiosa, el rebuig al fet que es practiqui una autòpsia o si volem donar els nostres òrgans, entre d’altres coses.

Testament

Aquest és l’instrument més conegut i pot resultar molt útil per evitar disputes familiars. Si no fem testament, la llei decidirà per nosaltres el destí dels nostres béns i el seu criteri és que l’herència va primerament als fills, a parts iguals, i, en absència d’aquests, cap als néts. En tot cas, el vidu té l’usdefruit universal vitalici. Quan no es tenen descendents, tradicionalment s’havia considerat que l’herència anava als pares i després als avis, però el dret civil català ha fet aquí un canvi i ara el patrimoni passa abans al cònjuge o parella de fet. Per fer-lo es pot recórrer a un notari, que ens cobrarà un preu públic fixat al voltant dels 50 euros, i que té l’obligació d’informar-nos i aconsellar-nos la millor manera per assolir l’objectiu que desitgem.

No existeix una fórmula ideal, sinó que cadascú necessita un testament a mida de les seves circumstàncies i dels seus objectius. És bastant habitual que les parelles optin per un testament amb clàusules recíproques, popularment conegut com un ‘un per l’altre’, i després

per als fills; però també hi ha persones que prefereixen que la transmissió sigui directament als fills amb l’usdefruit universal al cònjuge vidu.

Sigui com sigui, el més important és que estiguem ben assessorats i que reflexionem sobre les conseqüències de cada opció. I per a tots aquells que tinguin reticències a utilitzar aquests instruments, cal que tinguin en compte que només actuant amb previsió podem evitar que un altre decideixi sobre la nostra vida i el nostre patrimoni.

Amb la col·laboració de: Albert Domingo, notari.

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta