Aficions per a gent gran: el teatre

Participar en un grup teatral no és només una de les activitats artístiques més divertides que hi ha, sinó també una de les aficions més útils tant a nivell individual com social.

“El teatre és poesia que surt del llibre per fer-se humana”. Així veia el poeta i dramaturg Federico García Lorca aquest art i gènere literari que ha acompanyat l’ésser humà en totes les civilitzacions. La màgia de donar vida a un text, de posar-se a la pell de personatges colpits per fortes emocions, d’amagar-nos rere una màscara per deixar de ser qui som uns instants o de traslladar-nos a escenaris llunyans, captiva moltes persones que decideixen aparcar les obligacions quotidianes una estona per participar en grups de teatre aficionats. En general, és força estesa la creença que és positiu per a la canalla participar en representacions teatrals, però hi ha també nombroses raons per les quals els adults hauríem de practicar-lo i sovint sembla que no les tenim presents.

La pràctica teatral és un bon exercici per al nostre cervell. Més efectiu que menjar cues de pansa, aprendre els diàlegs que després haurem d’interpretar en públic és una bona manera de millorar la nostra memòria. I no només això: diversos estudis amb persones grans demostren que el teatre els ha ajudat a millorar la seva actitud al parlar i a trobar més fàcilment les paraules adequades per expressar els seus sentiments. La revista Journal of Aging and Health també va publicar fa uns anys un estudi que sostenia que ajuda a prevenir la pèrdua d’agilitat mental.

Potser més coneguts que aquests són els beneficis a nivell psicològic i en les relacions interpersonals que proporciona el teatre. Entre aquests, podem destacar que reforça l’autoestima i que ajuda a vèncer la timidesa, a superar la por al conflicte i crear vincles amb els companys. També és interessant per reforçar la capacitat de parlar en públic i millorar la dicció, entonació i expressió corporal. Cada interpretació implica despullar-nos emocionalment i això afavoreix l’autoconeixement i l’acceptació personal. Però, a més, el fet de posar-nos a la pell de personatges diferents a nosaltres i haver de defensar actituds que no són les nostres ens ajuda a obrir la ment, a eliminar tabús i, fins i tot, a deixar de banda estructures marcades per la societat.

Rols complementaris

Ara bé, el millor motiu per apuntar-nos a una entitat teatral és sempre l’oportunitat de riure i d’emocionar-nos en companyia, de combatre el sedentarisme i l’aïllament implicant-nos en una activitat divertida. A més, si ens unim a un grup d’aficionats sempre hi trobarem una tasca que s’adapti a allò que més ens agrada o amb què ens sentim més còmodes. Així, no cal que ens llancem d’entrada amb un paper protagonista. Podem començar amb un rol discret en les primeres obres o bé participar en el món teatral en una vessant que no sigui la de la interpretació. Per exemple, podem col·laborar en aspectes com el vestuari i el maquillatge dels companys o en l’escenografia. I per a aquells que estiguin dotats en l’art de la paraula, per què no atrevir-se amb l’adaptació d’una bona obra literària o cinematogràfica?

Valoreu quina és l’opció que més us encaixa i proveu-ho. A la web de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, hi trobareu les dades de contacte de molts col·lectius: http://teatreamateur.cat/. Potser descobrireu què ha fet que el teatre hagi sobreviscut a l’arribada d’altres formes d’explicar històries més espectaculars, com el cinema i la televisió. Serà la seva capacitat d’emocionar, de traslladar la passió dels actors al públic? Tal vegada una mítica frase d’Arthur Miller ens en doni una pista: “El teatre no pot desaparèixer perquè és l’únic art en què la humanitat s’enfronta a ella mateixa“.

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta