Herbes medicinals

Herbes aromàtiques, culinàries, medicinals… Es tracta de plantes que podem trobar en el nostre entorn i que tenen unes propietats valorades des de temps antics i per diferents civilitzacions. Al llarg de la història, les herbes aromàtiques s’han fet servir tant com a part de rituals i cerimònies religioses com per al consum, considerant-les beneficioses per a la salut. Disposar d’aquestes plantes és molt senzill. No només és possible trobar-ne passejant per la muntanya, sinó que també podem cultivar-les a casa de manera senzilla.

Avui dia no es considera que les plantes tinguin una gran eficàcia curativa, però sí que tenen algunes propietats per millorar el nostre benestar que val la pena conèixer, així com la capacitat de donar un toc especial als nostres plats o vestir amb una aroma natural la nostra llar. N’hi ha unes quantes de molt conegudes i que s’han fet servir tota la vida, però en els darrers anys s’ha anat ampliant l’oferta d’herbes, sobretot per incorporar-les als nostres plats a mesura que la nostra cuina s’ha anat sofisticant. Hi ha moltes plantes que comparteixen la funció medicinal, aromàtica i culinària.

Usos de les herbes més comunes:

  • Camamilla: té propietats calmants del sistema nerviós. És antiespasmòdica, sedant i alleuja els problemes estomacals. Essencialment s’utilitza per a infusions.
  • Anís: destaca per les virtuts digestives, però també és antisèptica i calma la tos. És molt útil per eliminar els gasos intestinals, així com els còlics en lactants en combinació amb la camamilla. Es pot preparar en infusió (una cullerada de llavors per tassa) o fer-la servir per preparar postres o acompanyant les faves.
  • Anet: les llavors es fan servir en infusió per les seves propietats digestives. Les fulles fresques s’empren per condimentar peix i amanides i per marinar salmó, arengades i cogombres.
  • Sàlvia: es consumeix en infusió per les propietats fitoestrogèniques i inhibidores de la transpiració. A la cuina, les fulles seques serveixen per condimentar estofats, guisats i en barreges per a licors.
  • Lavanda: la seva olor és suaument relaxant i és molt utilitzada en perfums i bossetes d’ambientador. En cataplasma, juntament amb romaní i farigola, serveix per alleujar esquinços. En infusió és relaxant.
  • Alfàbrega: és activadora de les vies respiratòries, afrodisíaca i digestiva. A més, la seva olor espanta els mosquits. A la cuina, les fulles es fan servir com a condiment d’amanides, vinagres i pasta amb tomàquet. És l’ingredient bàsic de la coneguda salsa pesto italiana.
  • Orenga: és rica en oli essencial, estomacal i expectorant. En infusió s’utilitza contra la tos, la bronquitis, l’insomni i l’aerofàgia. Externament, en forma d’oli, ungüent o cataplasma, alleugera diverses afeccions com el reumatisme, els dolors articulars i el mal de cap. Combina molt bé amb el tomàquet, el formatge, les verdures, la carn i el peix, i és l’herba clàssica per condimentar les pizzes.
  • Menta: s’utilitzen les fulles (fresques o seques), o bé l’essència de les fulles o flors. És estimulant, estomacal i antiespasmòdica. La infusió és indicada en casos d’indigesta i/o aerofàgia. Es fa servir per complementar begudes de tot tipus, des de còctels al te verd, i per acompanyar amanides, llegums, carn de xai i patates. Ressalta el sabor d’algunes fruites com les maduixes i altres de vermelles.
  • Julivert: en infusió, les fulles i arrels estan indicades com a diürètic en cas d’infeccions urinàries, prevenció i tractament de la litiasi; les fulles i tiges mastegades combaten el mal alè. A la cuina, forma part de les fines herbes, i serveix per condimentar peixos i carns a la planxa.
  • Cibulet: les fulles tendres es fan servir per les fines herbes, amanides i plats d’ou. Cuites, es poden afegir a guisats i salses.
  • Estragó: les fulles es fan servir per preparar les fines herbes, per a amanides, tomàquets, aus i per adobar olis i vinagres.
  • Farigola: té múltiples usos. La infusió de les fulles afavoreix la digestió, calma la tos i les irritacions de l’aparell respiratori. Es poden fer gàrgares i inhalacions. En el bany, alleuja els efectes del cansament, el reumatisme i els cruiximents. El seu gust dolç-amarg i el seu aroma combina amb qualsevol tipus de carn o peix a la brasa i amb qualsevol plat de cocció lenta. A més, és l’estrella de marinats i adobs.

Aquestes són nomes algunes de les varietats que existeixen. En qualsevol herbolari en podreu trobar moltes més i algú que us orienti sobre els usos i preparacions. Una altra opció és collir-les a la muntanya o cultivar-les a casa.

Amb la col·laboració de María José Alonso Osorio, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta