tassa de café

Sol o en companyia, a casa o a la cafeteria, amb llet o negre, el cafè s’ha convertit en un element essencial i fins i tot imprescindible del nostre dia a dia.

Per a alguns és només una beguda, per a molts altres un ritual, un moment esperat d’animada socialització o de respir individual. El cafè ha superat modes de temporada, ha travessat fronteres culturals i s’ha convertit en un dels productes més consumits arreu del món avui dia. Hi ha una certa màgia evocadora al voltant d’una tassa fumejant de cafè que segurament explica que darrere d’un producte senzill i de consum quotidià s’hagi creat una veritable afició.

En la majoria de cultures, el cafè ha adquirit un alt component social. Quan parlem de ‘fer un cafè’ amb algú sabem que no es tracta únicament de prendre una beguda, sinó de gaudir en companyia d’un moment de relax, de confidències, relacions socials i de diversió o, perquè no, d’una conversa de feina distesa. Hi ha qui diu fins i tot que, en aquestes trobades, la creativitat flueix més fàcilment i que les pautes de comportament social es relaxen.

El cafè com a hàbit, no una addicció

El cafè i els seus efectes sobre la salut han estat objecte de controvèrsies. La majoria d’estudis recents, però, semblen coincidir en que té més beneficis per a la nostra salut que contraindicacions. Tot i això, les persones grans haurien de consultar el seu metge respecte al consum que en poden fer. El que sí que és clar per a tothom és que no es pot fer un abús de la cafeïna, ja que per la seva influència sobre el sistema nerviós pot causar insomni i palpitacions, entre d’altres.

Tanmateix, aquest efecte estimulant és contemplat també, en la mesura adequada, com un benefici, donat que augmenta la capacitat mental i la percepció, i millora l’estat d’ànim i la motivació. A més, ens pot ajudar a disminuir el mal de cap, ja que dilata els vasos sanguinis del cervell, alleujant-ne la pressió. També conté molts antioxidants que endarrereixen l’envelliment de les cèl·lules i les protegeixen.

Cal tenir en compte, però, que les propietats depenen del tipus de cafè, del procés de torrefacció, del mètode de preparació, etc. Respecte a l’origen, com passa sovint, història i llegenda es fonen per crear relats mítics que en sedueixen els aficionats. Hi ha una llegenda, coneguda per cristians i musulmans, que diu que en una ocasió en què el Profeta estava malalt l’àngel Gabriel li va tornar la salut i la força viril oferint-li una beguda negra com la Gran Pedra Negra que hi ha a la Meca.

café

Originari de l’Àfrica

El seu consum sembla que es va iniciar a Abissínia, on el molien i en feien una pasta que donaven als animals i als guerrers per augmentar- los la força. Des d’aquí es va estendre a la veïna Aràbia i es va introduir, el segle XV, a Pèrsia, Egipte, l’Àfrica Septentrional i Turquia. A Europa, hi va arribar cap al 1600 gràcies als mercaders venecians. Com havia succeït en el món musulmà, va despertar grans suspicàcies i alguns sacerdots el van batejar com “l’amarga invenció de Satanàs”.

Tot i això, la seva popularització va ser ràpida i les primeres cafeteries es van obrir cap a mitjan segle XVII a les principals ciutats del continent, convertint-se en espais de discussió política on s’acostumaven a reunir els intel·lectuals. Des que va ser introduït fins a l’actualitat, no només ha canviat la consideració del cafè, sinó que han evolucionat les tècniques per preparar-lo i s’han multiplicat las maneres de prendre’l. Allò que no canvia és l’agradable sensació que el món s’atura per un instant quan sentim el sabor amarg d’un bon cafè.

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta