Vida en parella. Article Cronica d'Or

Dues persones decideixen viatjar juntes per la vida. Ningú ha dit que sigui fàcil. No hi ha fórmules magistrals perquè la unió duri tota la vida, però sí conceptes clau: amor, respecte i comunicació.

Una parella són dues persones que s’uneixen per compartir una vida en comú. I tots desitgem que aquesta unió sigui per sempre i que tots els dies siguin igual de feliços i d’intensos com ho van ser els primers. Que l’amor i la il·lusió amb què vam començar no s’esvaeixi mai.

El pes del temps

Però el temps passa, les situacions canvien i les persones també. Molts factors intervenen: arriben els nens, noves feines, noves obligacions, els fills marxen de casa i, més tard, els néts… Molts canvis que, en força casos, són difícils d’encaixar i moltes experiències que de mica en mica se’ns van carregant a les espatlles. I quan ens fem grans tot s’aguditza, ja que el procés d’envelliment comporta canvis fisiològics, cognitius i socials que contribueixen a transformar-nos el caràcter i, en molts casos, ens tornem impacients, capritxosos i malcarats, i tendim a fer-li pagar a la persona que tenim més a prop: la parella.

La felicitat i l’èxit de la vida en parella no depèn de l’edat. Ara, amb tot el que tenim viscut, és el moment de gaudir de la nostra parella, de recuperar el que potser s’ha perdut pel camí. Quina és la recepta?

Llavors, si tot pinta tan negre, com és que hi ha parelles que porten junts 50 i 60 anys? La vida en parella no és fàcil, però qui es rendeix no arriba mai, i qui no lluita no guanya. No hi ha receptes per a l’èxit, però sí que hi ha certs aspectes que hi ajuden:

Respecte. A tots ens agrada que ens valorin i que es tingui en compte les nostres opinions. En definitiva, que ens respectin. Així que sempre hem d’evitar les desconsideracions, els greuges i els crits, ja que les formes compten, i molt! Evitem culpabilitzar l’altre de tot.

Amor. La capacitat de sentir i la d’estimar són intrínseques a l’ésser humà, i no podem renunciar-hi. El contacte, una carícia, un petó, una abraçada… Una vida afectiva saludable només té conseqüències positives. Sentir-se estimat, desitjat i comprès ens fa augmentar l’autoestima.

Comunicació. Sense comunicació no hi ha relació. Hem de conèixer al màxim la nostra parella i deixar que ella ens conegui. Hem de ser capaços de dir el que ens agrada i el que no, d’expressar els nostres sentiments i les nostres queixes amb tota sinceritat, sense vergonya ni prejudicis.

Donar i rebre. Viure en parella no significa donar sense esperar res a canvi. Aquesta actitud, amb el temps, acaba passant factura. S’ha de donar, però també rebre. I si no rebem prou i ens cal més, hem de demanar-ho.

Arriscar. ‘Avorriment’. Aquesta és la paraula que hem d’evitar que entri a casa. I també hem de tancar la porta cada cop que la seva germana ‘rutina’ truqui. Arrisquem-nos a noves situacions, experiències i sensacions. No deixem que els dies passin sense que ocorri res de nou. Els petits detalls i les sorpreses sempre són ben rebudes.

Parcel·les d’independència. Una vida en comú no vol dir que ho haguem de fer tot junts. La sensació d’independència és bàsica en la parella. Tots dos hem de tenir el nostre món a part de l’altre: les nostres amistats, aficions i distraccions. Això aporta riquesa a la relació.

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta