Nadal no gràcies

Als carrers ja comencen a veure’s els llums i decorats de colors llampants, els mitjans de comunicació ens bombardegen amb anuncis de joguines, perfums i els darrers ginys tecnològics, al mercat el preu dels productes frescos amenaça amb enfilar-se… Sí, ja tenim el Nadal aquí, molt abans que ho digui el calendari, i per a molts comença així un malson que s’allargarà fins al 8 de gener. Aquestes dates són veritablement entranyables per a molta gent, però també són detestades per una gran part de la població.

Els motius poden ser molt diversos, des del més frívols als més profunds. Hi ha moltes persones que senzillament no suporten la litúrgia que envolta el Nadal, com les insistents nadales que hem de sentir quan passegem, o els guarniments que envaeixen la ciutat o la repetitiva i ensucrada programació televisiva. Intentar escapar completament és una tasca impossible. Però, tranquils, ningú acaba traumatitzat per aquestes qüestions.

En família

Hi ha algunes raons més profundes que fan que a moltes persones se’ls indigesti el Nadal, i les celebracions familiars d’aquests dies hi tenen molt a veure. Tot allò que a les pel·lícules és presentat com a feliços retrobaments té poc a veure amb la realitat majoritària. Per a molts, resulta hipòcrita compartir àpats amb persones a qui no veiem la resta de l’any i fer veure que tots som feliços. El millor en aquests casos és optar per la naturalitat, però sense perdre la cordialitat. La paciència i el respecte mutu sempre són la millor fórmula perquè tots sortim il·lesos dels compromisos socials. Desterrar comentaris del tipus “com t’has engreixat des de l’any passat!”, “encara estàs solter?” o “i quan penses acabar la carrera?”, sens dubte, hi ajuda.

Els àpats nadalencs, a més, acostumen a generar molt d’estrès per als responsables de preparar-los, que encara avui dia són fonamentalment les dones. Fer les compres a mercats atapeïts de gent, cuinar en grans quantitats i, sobretot, la pressió d’haver de “quedar bé” afecten psicològicament moltes persones. A mida que ens fem grans, a sobre, aquests preparatius se’ns fan més pesats. En aquest sentit, és important saber dir ‘no’ quan les càrregues ens sobrepassin, demanar ajuda o desprendre’ns de l’obligació que ens autoimposem que tot sigui perfecte.

Consum obligatori

Cal recordar que tenir un detall amb les persones que ens envolten és una manera de mostrar-los que ens importen i, per tant, ha de ser un acte gratificant en si mateix. Quan la compra dels obsequis es converteix en un malson, se’n distorsiona tot el sentit. Tant se val si no tenim gaires recursos o imaginació, hem de fer allò que estigui dins de les nostres possibilitats i tenir present que allò veritablement important és l’afecte que hi posem. Si som capaços de mantenir l’esperit crític, encara que fem petites concessions, substituint la compra desenfrenada per obsequis fets per nosaltres mateixos o simplement compartint un temps agradable amb les persones que ens estimem, ens sentirem més a gust amb nosaltres mateixos.

Sentiments fora de lloc?

Un altre motiu pel qual a algunes persones no els agrada el Nadal, i que és especialment rellevant en el cas de la gent gran, és que els genera sentiments de nostàlgia d’èpoques millors o de pèrdua per les persones que ja no hi són. Es tracta de persones que, envoltades de color i d’exaltació, se senten tristes. Paradoxalment, aquesta sensació pot ser enriquidora. No tot a la vida és alegria i, si la nostàlgia no es prolonga durant molt de temps, no cal que ens preocupem per estar una mica decaiguts en aquestes dates.

Així doncs, queda clar que, de raons per detestar el Nadal, n’hi ha, i que s’ha de respectar que cadascú visqui i senti les festes a la seva manera. No és obligatori gaudir-les, tan sols és imprescindible sobreviure-hi… I tal dia farà un any!

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta