Tristesa i depressio

La confusió entre tristesa i depressió és habitual. Per a una resposta adient a l’una i a l’altra és important identificar-les i saber què hem de fer o a qui ens hem de dirigir per tal que ens puguem sentir millor.Per aquest motiu és important conéixer les seves característiques i en què es diferencia de la tristesa.

Som molts els qui alguna vegada hem dit allò de “estic depre” quan portem una temporada tristos o, fins i tot, quan hem tingut un dia especialment dur. Tanmateix, la depressió és una malaltia que sobrepassa aquests estats d’ànim transitoris i que requereix ser tractada per especialistes. Per tant, cal que siguem capaços de diferenciar-les. Primer de tot, val la pena tenir clar que la tristesa és un sentiment totalment normal, pel qual passem tots, i que respon a una causa. És a dir, davant successos desfavorables com la pèrdua d’un ésser estimat, problemes familiars, fracassos en els estudis o conflictes a la feina, per exemple, és natural –i coherent- experimentar graus diversos de tristesa. La depressió, en canvi, és una patologia de la qual encara no coneixem la causa i que es caracteritza fonamentalment per un sentiment intens d’angoixa continu i per la pèrdua de capacitat de gaudir del que ens envolta. Això es produeix per la pèrdua d’activitat dels nostres neurotransmissors, que fa que el nostre cervell i el nostre organisme no siguin capaços d’adaptar-se a l’entorn.

Depressió i tristesa: semblances i diferències

Tot i que hem assenyalat que tristesa i depressió són coses diferents, sí que és cert que la tristesa mantinguda durant molt temps i amb un motiu que persisteix es pot acabar convertint en una depressió. En el cas de les persones grans, molt sovint el trastorn depressiu i les situacions de tristesa, freqüents en una etapa de la vida en què patim moltes pèrdues, se solapen, i això pot dificultar-ne la identificació. En cas que considerem que estem patint una depressió, cal que visitem el nostre metge de família, que ens derivarà cap a un especialista si ho considera necessari. Aquesta patologia demana un tractament farmacològic, que corregeix el desequilibri químic del nostre cervell. Hi ha persones que superen un episodi depressiu sense tractar-se, però en aquests casos pot allargar-se més temps i augmenta la possibilitat de patir-ne de nous, més freqüents i més forts. Cal assenyalar que les persones que han patit una depressió tenen una probabilitat considerable de tornar a patir-ne. Per això, en alguns casos, s’aconsella al pacient mantenir la medicació. En d’altres, en canvi, s’opta per recomanar-li tan sols que mantingui una vida activa i, fins i tot, que practiqui activitats com el tai-txi, la meditació o el ioga, que s’han demostrat eficaces evitant recaigudes.

Prejudicis i pors vers la depressió

La percepció social de la depressió ha evolucionat bastant en els darrers anys, però encara existeix una certa estigmatització que fa que a algunes persones els costi d’admetre públicament que la pateixen. Paradoxalment, de forma paral·lela s’ha produït una vulgarització del terme que fa que l’utilitzem per designar estats que poc tenen a veure amb aquesta patologia. Cal evitar els prejudicis i la banalització d’una malaltia que ens pot afectar a qualsevol de nosaltres per tal de poder-hi donar una resposta adequada.

Amb la col·laboració de: Dr. Enric Álvarez, director del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta