Bridge

Cinquanta-dues cartes, quatre persones i unes bones dosis de resistència i concentració és tot el que es necessita per poder practicar aquest esport de la ment que compta amb més vuitanta milions d’aficionats al món.

Una partida de bridge és molt més que una manera de matar el temps. És un moment de diversió i socialització en què un munt de terminals cerebrals es posen en funcionament, en què l’estratègia esdevé protagonista i l’ètica una obligació. Malgrat que sovint se l’ha considerat un joc exclusiu, reservat a ments privilegiades i classes benestants, la realitat és que per practicar-lo a nivell d’aficionat no es necessiten materials cars –n’hi ha prou amb una baralla francesa– ni capacitats intel·lectuals excepcionals. La imatge elitista a què s’associa probablement es deu al fet que, en els inicis, va ser el joc de cartes per excel·lència de l’alta societat europea i també que diverses personalitats rellevants s’han reconegut com a devotes seves. En aquest sentit, podem destacar actors com Omar Sharif, escriptors com Agatha Christie, polítics como John Kennedy o Deng Xiaoping, empresaris com Bill Gates o militars com Manuel Gutiérrez Mellado.

La procedència del Bridge no és del tot clara, però se n’ha localitzat la referència més antiga en un document de 1526, en el qual s’esmenta un joc conegut com a Triumphus Hispanicus i que correspon al popular ‘arrastrado’ espanyol. A finals del segle XVI, va arribar a la Gran Bretanya, on se’n van modificar les regles i es va començar a difondre amb el nom de Whist. Sembla que al segle XVIII aquest joc surt de les illes britàniques i arriba al continent mitjançant la seva admissió a la cort de Lluís XIV. Per això, si bé l’origen remot del bridge és probablement espanyol, la seva ordenació i divulgació són típicament angleses.

Com funciona?

Al bridge, s’hi juga entre quatre persones i en parelles contraposades, a les quals s’anomena línies. El rang dels colors o pals de la baralla és, en ordre decreixent, piques, cors, diamants i trèvols, i cada pal consta de tretze cartes amb valors diferents. Es tracta d’un joc de bases, cadascuna de les quals està formada per quatre cartes jugades en torn entre els jugadors. Guanya aquell que ha jugat la carta més alta.

El joc té dues etapes, la subhasta i el carteig, després del qual es comptabilitzen els punts. En la primera, cada parella ha d’assolir el millor contracte fent servir un llenguatge codificat. Al final d’aquesta, una de les parelles s’haurà compromès a fer un determinat nombre de bases en el pal de trumfo escollit (també es pot optar per jugar sense trumfo). La decisió del contracte dependrà de la descripció de les cartes que té cadascun dels dos companys que formen la parella i de l’anàlisi que fan del potencial d’aquestes. En l’etapa de carteig, un dels jugadors de la línia ha de fer tot el que pugui per aconseguir complir el contracte, en oposició a la parella adversària, que procurarà que no s’assoleixi aquest objectiu. En funció del que s’hagués establert en el contracte i del seu compliment o no, la partida se salda amb un nombre de punts per a una de les parelles.

Tot i que, de la descripció del seu funcionament, se’n pugui desprendre que es tracta d’un joc molt complicat, no ho és pas tant. Al bridge, s’hi aprèn jugant més que no pas sentint explicacions, però precisament per la seva complexitat és divertit des del primer dia. Les seves característiques el fan idoni i recomanable per a tota mena de persones i de totes les edats. Així, si bé l’estatunidenc George Rapee va aconseguir proclamar-se subcampió del món d’equips amb més de 80 anys, també és cert que la canalla és capaç de jugar-hi sense gaires problemes. De fet, l’ensenyament del Bridge en els centres educatius és habitual en molts països, com, per exemple, França, els Països Baixos o Polònia, que han considerat que pels beneficis i valors que n’aporta la pràctica val la pena que els estudiants l’aprenguin i adquireixin ben aviat l’hàbit de jugar-hi. Si us ha picat la curiositat, però no sabeu per on començar, podeu dirigir-vos a algun dels clubs d’aficionats a aquest esport que formen part de l’Associació Catalana de Brige (http://www.bridge.cat). Allà, us ensenyaran com jugar-hi, practicant-lo i divertint-vos des del mateix moment que tingueu les cartes a les mans.

 

Amb la col·laboració de:

Luc Soudan

Mestre Mundial, àrbitre internacional i professor titulat de bridge del Club Mayda (bridgemayda@yahoo.es)

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta