Colmar_129186155

Els verds paratges banyats pel Rin, l’harmoniosa fesomia de pobles i ciutats curosament conservats, els monuments carregats d’història, les rutes per descobrir una llarga tradició vinícola i una gastronomia amb caràcter converteixen la regió en un dels racons més atractius del país gal.

Al cor d’Europa, hi ha un bell indret que s’ha colat a les pàgines dels llibres d’història per haver estat repetidament protagonista de disputes entre França i Alemanya. Alsàcia, gràcies a la seva estratègica ubicació entre tres països, s’ha convertit en una zona d’intercanvi entre el nord i el sud d’Europa, però també en una amalgama de cultures. Tot i la tendència homogeneïtzadora del centralisme francès, l’empremta germànica es fa evident a Alsàcia en diversos elements, com la gastronomia i la llengua dels seus habitants, l’alsacià.

Recuperada per l’estat francès al final de la segona guerra mundial, la regió havia estat annexionada pel III Reich el 1940. Poc podien imaginar llavors els seus habitants que en el marc de la integració europea, Alsàcia es convertiria en tot un símbol i la seva capital, Estrasburg, seria escollida com a seu del Consell d’Europa i del Parlament Europeu.

Tradició ben conservada

La fascinant capital alsaciana disposa d’un centre històric, envoltat pels braços del riu III, que ha estat reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Passejant a peu o amb bici pels seus carrers, s’hi descobreixen alguns indrets i monuments emblemàtics, com l’altíssima Catedral de Notre Dame, una obra mestra de l’art gòtic de pedra rosada i magnífica façana. Als seus voltants, cases antigues, com la Maison Kammerzell, cafès, botigues d’artesania i boniques places mereixen també l’atenció dels viatgers.

Un altre imprescindible d’Estrasburg és el Palau Rohan, edificat entre 1732 i 1742 a la vora del riu. Perdre’s per la Petite France, la zona vella de pescadors i moliners, és un dels grans atractius de la ciutat.

Strasburg_149110460

La reinvenció d’una ciutat

Aquells qui pensin que una ciutat industrial no pot convertir-se en pol d’atracció turística han de visitar Mulhouse. La segona ciutat més important de la regió, també coneguda com a ‘Ville d’art et d’histoire’, ha sabut reconvertir el llegat fabril en un patrimoni cultural d’interès. Això es reflecteix en la proliferació de museus tècnics de qualitat, entre els quals destaca el seu impressionant Museu de l’Automòbil. A part d’això, Mulhouse compta amb altres encants, com el cosmopolita barri antic, on es troben monuments històrics com l’ajuntament o el temple Saint-Étienne.

Orogràficament, podem dividir Alsàcia en tres zones que ofereixen una gran diversitat de paisatges: la vall plana del Rin, el Sundgau, format per turons baixos, i el massís dels Vosges. Aquest sistema muntanyós comprèn bona part de la massa forestal de la regió i dos parcs naturals, el del Ballon d’Alsace i el dels Vosges del Nord. Enclavada entre les muntanyes, s’hi troba l’emblemàtica localitat d’Obernai, cruïlla de camins romans i merovingis, que avui atrau milers de turistes s.

Aquests són només alguns dels encants d’un indret en què la fusió de cultures i una història convulsa s’han sumat a la bellesa natural per oferir als visitants una experiència inoblidable. Acostar-nos-hi potser ens descobrirà per què Alsàcia ha estat un dels racons més desitjats d’Europa. Comproveu en aquesta crònica, lo bé que ens ho vàrem passar tot el grup de Mutuam Activa, el passat mes de juliol.

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta