Depresió en la gent gran

L’aparició de trastorns mentals en la gent gran ha augmentat, com en la resta de població, de manera exponencial en els darrers anys. A més, en aquest col·lectiu la incidència d’alguns d’ells, com la depressió, és superior, a causa de la gran quantitat de factors de vulnerabilitat que acumulen: solitud, problemes de salut, pèrdua de persones significatives (germans, cosins, amics ,etc.) o proximitat de la mort, entre d’altres.

Per tal d’identificar el més aviat possible si una persona pateix depressió, cal que estiguem alerta als possibles símptomes. Tot i que cada persona és única i l’expressió de la malaltia és diferent, els més freqüents són l’abúlia (manca d’iniciativa per a l’acció), apatia (manca d’interès per les coses), anhedonia (manca de capacitat d’experimentar plaer), insomni, ansietat, pèrdua de la gana, manca d’autoestima, sentiment de tristesa sostingut en el temps o bloqueig emocional, somatitzacions, estat d’ànim irritable, crisis de plor o ganes freqüents de plorar, tot i no poder-ho fer, o ansietat. Tots aquests símptomes és poden donar alhora o només una part d’ells.

Comprensió i escolta

Hi ha certs aspectes que hem de tenir presents a l’hora de tractar i relacionar-nos amb persones grans amb depressió. El primer de tots és que hem de validar els seus sentiments, emocions i pensaments. Hi ha una tendència generalitzada a voler empentar a la persona a sortir del seu estat depressiu amb frases tipus ‘Vinga, animat!’ o ‘No estiguis trista! No ploris!’. Tot i que es faci amb una bona intenció, el resultat és que la persona se sent incompresa, augmentant, doncs, el seu sentiment de solitud i d’impotència. Que vol dir validar el que sent?  Validar el que sent , implica escoltar-la sense donar la nostra opinió, expressar-li que la entenem encara que no compartim la seva manera de veure el món en aquest moment, compartir estones de silenci si la persona així ho desitja, i permetre-li plorar i acompanyar-la (per exemple, li podem oferir mocadors perquè s’eixugui les llàgrimes en comptes de dir-li que no plori).

Si la persona està molt apàtica podem mirar d’estimular-li la conversa, però si no ho vol només cal que l’acompanyem amb silenci o fent alguna activitat juntes. En canvi, quan la persona presenta símptomes d’ansietat, el que podem fer és tranquil·litzar-la amb un to de veu calmat, apropant-nos-hi físicament, fins i tot amb un contacte directe si veiem que la persona ho permet. Hauríem de fer-li atendre la seva respiració i reconduir-la per evitar que hiperventili, és a dir, que la respiració sigui equilibrada tant en la inspiració com en la expiració. D’altra banda, és important ser conscients del nostre estat d’ànim, doncs si nosaltres estem també ansiosos no podrem tranquil·litzar l’altre persona.

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta