Caigudes en gent gran

Les caigudes són un problema de salut freqüent i important, que afecta al 30 per cent de la gent gran i que arriba al 60 per cent entre les persones que ja han patit una caiguda prèvia. Així doncs, podem afirmar que més de la meitat de les persones que han caigut tornaran a caure (Tinetti, 1994). Aquest fenomen augmenta significativament a partir dels 75 anys.

Un dels factors més significatius en les caigudes és la debilitat muscular, resultat de canvis propis de l’envelliment sobre el sistema musculoesquelètic i en els òrgans dels sentits. També són factors que hi influeixen la malaltia crònica, alguns medicaments, l’estil de vida sedentari, una mala nutrició o la poca adequació de l’entorn físic en què ens movem (mobles, catifes, lavabo adaptat o no, etc.).

La majoria de caigudes només originen una lesió física lleu, com un esquinç, una contusió o una luxació. En els darrers anys, s’ha aconseguit una disminució important de les morts per aquest motiu, però tot i així algunes caigudes continuen elevant la morbiditat, provocant lesions greus en la gent gran (5-6% caigudes provoquen fractures). S´estima que, a l’any, l´1% de les caigudes són responsables de més de 250.000 fractures de maluc a l’estat espanyol. Durant el primer any de seguiment d´aquests pacients, el 23% mor i el 25% requereix cures domiciliàries perquè ha perdut mobilitat i ha augmentat la seva dependència.

Les fractures més freqüents en la gent gran són les de fèmur, d´húmer i de canell (Colles). Les primeres són les que comporten una major mortalitat i pèrdua funcional. A llarg termini, poden aparèixer complicacions d’immobilitat, com són l´atrofia muscular, nafres per pressió i por a tornar a caure, que reduiran el grau d´activitat de la persona i modificaran el seu estil de vida. És el que s´anomena síndrome post caiguda. Les persones que tenen més risc de presentar aquesta “por a tornar a caure” són les persones que viuen soles, amb baixa autoestima i autoconfiança, i/o amb depressió. Aquest fet els portarà a limitar la seva activitat, per evitar caure, i a la llarga perdran mobilitat i autonomia.

Exercici i precaucions

Per defugir les caigudes és recomanable fer exercici físic regular, encara que sigui caminar una hora al dia, i millorar l´equilibri, mitjançant exercicis d´estirament per potenciar la flexibilitat, la coordinació i la mobilitat, com aquests 10 exercicis que podeu posar en pràctica a casa. També és important tenir cura dels peus, principalment en persones amb diabetis, fer servir un calçat ben ajustat, que estigui en bones condicions, i evitar tacons alts.

Evitar caigudes en la gent gran

És important vigilar amb les escales i estores

Cal vigilar amb les escales i terres amb desnivells o amb defectes de pavimentació. Que hi hagi una bona il·luminació també és un factor a tenir en compte. Hem d’evitar tenir obstacles a terra, com, per exemple, catifes que es puguin arrugar. Resulten molt útils les escales amb baranes per poder-se agafar, així com altres dispositius d´ajuda als banys (barana a la dutxa, alça al WC,etc). En aquest sentit, als serveis d´ortopèdia ens poden assessorar sobre el tema.També s´ha de tenir en compte els efectes dels medicaments sobre l´equilibri, la coordinació i els processos de salut. Hem de portar sempre les ulleres i procurar que estiguin netes per no perdre visibilitat. Així mateix, cal tenir en compte la reducció de la ingesta d´alcohol.

La importància d’una valoració integral

A Mutuam se segueix el protocol de prevenció de caigudes (GUE-PRT-006) i es fa una valoració integral de la persona gran en què es tenen en compte tant els factors intrínsecs com els extrínsecs que poden augmentar el risc de caigudes. Llavors, es valora si cal algun dispositiu d´ajuda que millori la seva autonomia i dignitat. A la residència geriàtrica Mutuam La Creueta de Sabadell, a més, es fan revisions de la vista i de l’oïda. Aquesta valoració integral també n’inclou una de psicosocial, perquè la persona conegui les seves capacitats i habilitats reals, però també per conèixer el suport social que té (família i amics), tot encaminat a permetre-li el manteniment de la mobilitat i potenciant la seva autonomia. En aquesta valoració integral, hi intervenen tots els professionals del centre: treballadora social, fisioterapeuta, infermera, metge, auxiliars, psicòloga, terapeuta ocupacional i educadora.

Pilar Sànchez Encomienda Infermera Centre Residencial Mutuam La Creueta, Sabadell

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta