Entrevista Mey Hofmann per Crònica d'Or de Grup Mutuam

Apassionada de la cuina des de petita, ha convertit la seva formació en àmbits diversos i el seu rigor professional en els sòlids fonaments d’un imperi gastronòmic de prestigi.

Es considera una privilegiada per haver crescut en un entorn familiar que ha afavorit la seva sensibilitat per la cuina i l’estètica?

Considero un privilegiat aquell que pot viure de les seves aficions i és feliç amb el seu dia a dia. Per tant, jo ho sóc. Sempre hi ha dificultats i preocupacions, però faig el que m’agrada, m’hi dedico amb passió des de fa molts anys i cada dia sento que és una meravella.

Les seves primeres passes a la cuina van ser en un internat a Alemanya. Ens ho explica?

Des de sempre, la cuina i la pastisseria han estat presents en mi. És cert que els estius a Alemanya van fer que conegués una monja que gaudia fent pastissos i galetes i tota mena de dolços i altres coses. Ella em va ensenyar amb il·lusió el que sabia. M’agradava molt estar amb ella i, quan em quedava sola, llegia i llegia llibres de cuina i pastisseria mentre les altres nenes llegien contes.

Va estudiar econòmiques, gemmologia, arquitectura d’interiors i cuina. Per què es va decantar professionalment per aquesta última disciplina?

No vaig haver de triar, de manera natural vaig anar veient què era el que em feia feliç. Els meus amics em van animar i amb gran esforç, empenta i sacrifici em vaig embarcar en el projecte de la meva escola. Per ensenyar igual que vaig aprendre jo, transmetent il·lusió, passió i professionalitat.

Va fundar la seva escola fa més de 30 anys. Com ha evolucionat la cuina durant aquests anys?

La cuina no ha deixat d’evolucionar de la mà de la societat i dels moments culturals que es viuen. Hi ha hagut moments d’esplendor, de crisi, de renovació. Sempre he entès l’evolució com passes endavant per créixer i aprendre.

Hi ha massa esnobisme a la gastronomia? Què hi troba a faltar?

No trobo a faltar res en especial, cada persona la viu a la seva manera, i així és sempre. Al final busques el lloc i la cuina que més s’acosten a la teva manera de sentir el món gastronòmic. Hi ha moments per a tot.

Com definiria la seva cuina?

És una cuina tradicional i creativa, però sense oblidar les arrels dels productes. Una cuina que intenta transmetre equilibri en els sabors i en les presentacions. Feta amb estima i pensant sempre en on som i qui som, una cuina coherent i sòlida en les bases.

Entrevista Mey Hofmann per Crònica d'Or de Grup Mutuam

Tenir una estrella Michelin és un gran reconeixement, però alguns cuiners també admeten que és una responsabilitat que pesa. Com ho viu, vostè?

Justament sempre dic que és un orgull pel reconeixement a la feina feta, i una responsabilitat professional que et fa treballar amb rigor i disciplina. Ho fèiem abans de tenir l’estrella i ho seguim fent cada dia.

També ha destacat sempre pel seu sentit pedagògic.

Per a nosaltres, el gran repte professional és formar tots els joves i futurs cuiners que cada dia treuen el servei del restaurant. Ens omple d’orgull saber que quan acaben estan preparats per treballar d’una manera professional. Som exigents i intentem formar-los com a cuiners amb valors que puguin transmetre a la cuina i als equips allà on treballin.

Vostè imparteix classes directament?

Fer classes és de les coses més gratificants que he fet mai. Ara les faig puntualment i les trobo molt a faltar. Tinc, però, un equip que fa i transmet el que jo he fet durant molt de temps, sota la filosofia Hofmann i la meva manera d’entendre la cuina i la pastisseria.

Ha après alguna cosa dels seus alumnes?

Sempre he après coses d’ells, no només tècniques, sinó també personals. Cada cop més, hi ha alumnes estrangers a l’aula i això ens enriqueix molt. Fer classes et fa estar al dia i amb ganes de continuar aprenent. Tinc un gran respecte per tots els alumnes que vénen a aprendre.

Hi ha poques dones de la seva generació que hagin aconseguit forjar un imperi com el seu. Quines són les principals dificultats a què ha hagut de fer front?

Un imperi són paraules majors. Sí que és cert que miro i veig com hem anat creixent. Hem crescut des de la feina ben feta, amb prudència i segons la demanda que ha anat apareixent o les bones idees que han anat sorgint. Dificultats, moltes… Un empresari sempre en té. Amb l’actitud de voler fer que les coses funcionin, s’han pogut anar solucionant.

Fent un cop d’ull al panorama mediàtic, és innegable que la cuina està de moda. Creu que vivim una bombolla gastronòmica que en algun moment esclatarà?

Fa molt de temps que diem que la cuina està de moda. És cert que les noves tecnologies i programes de TV ajuden que tot arribi arreu i al moment. Però no només per a la cuina. Com tot, si un treballa bé i es consolida, fa possible que el resultat perduri en el temps, independentment de les modes.

Quin menú va prepara per al dia de Nadal?

Un menú tradicional. No hi podien faltar l’escudella, el capó farcit, el tronc de Nadal, els torrons…

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta