Judith Mascó i Grup Mutuam

 Judit Mascó s’ha convertit en un dels personatges més coneguts de Catalunya. Més enllà del reconeixement aconseguit per la seva carrera professional, ha estat capaç de transmetre una imatge de dona familiar i treballadora, conscienciada pels problemes de la societat en què viu, i trencar així amb l’estereotip de frivolitat que envolta les topmodels.

Com van ser els teus inicis i quins són els factors que creus que van determinar el teu èxit?

Per casualitat, perquè al costat de casa dels pares hi havia l’estudi d’un fotògraf que també tenia productora de publicitat, i em veia passar caminant cada dia per anar a l’escola amb els meus germans. Jo tenia 13 anys i es va fixar en mi, i em va preguntar si voldria fer anuncis de televisió. Em van agafar per a un anunci de la Menorquina. I això va ser el principi de tot. Mai no vaig deixar d’estudiar, però a poc a poc vaig anar treballant, sobretot en el món de la publicitat, i després, quan vaig ser una mica més gran, en la moda.

Et va afavorir també pertànyer a la generació de les primeres tops dels noranta?

Vaig ser molt afortunada de poder coincidir amb les models que, per primera vegada eren anomenades topmodels. A la sortida de les desfilades, sempre hi havia cues de fans esperant-nos, i els mitjans de comunicació parlaven més de les models que de les desfilades. Penso que al final va ser un excés de protagonisme, però jo me’n vaig beneficiar.

Fotografia o passarel·la?

Sempre he estat més de fotografia. De fet, fa ja força anys que no desfilo i, en canvi, continuo treballant en sessions de fotos. Sé que sóc fotogènica. Però vaig gaudir molt de la passarel·la. Com més completa és una model, més feines pot fer, i ser versàtil és una de les qualitats que ha de tenir una bona model.

Amb la roba de quins dissenyadors et sents més identificada?

Depèn de les circumstàncies i del lloc on he de lluir la roba. Per al dia a dia, sóc molt còmoda i m’agraden marques com Antik Batik o Custo, i per a ocasions més sofisticades i de més compromís m’agrada Cortana.

Quins consells professionals podries donar a les joves que ara comencen?

Que no deixin d’estudiar, perquè com millor preparades estiguin més lluny podran arribar. Amb l’esforç i la il·lusió, i sempre amb el suport de les famílies, que lluitin per aconseguir-ho. Però que també sàpiguen que es molt difícil i molt competitiu.

Ets patrona de la Fundació Ared (Fundació per a la Reinserció de les Dones).

Ared treballa per les dones procedents de centres penitenciaris i serveis socials en risc, donant-los autonomia i formació per poder treballar i reinserir-se en la nostra societat per tal d’evitar l’exclusió social. Ared va néixer l’any 1994 en el Centre Penitenciari de Wad-Ras, gràcies a la il·lusió de cinc dones privades de llibertat, una voluntària i una monitora de confecció que avui és la presidenta de l’entitat. Juntes van crear un taller de confecció per aconseguir una alternativa professional.

Què has après de les dones que has conegut per mitjà de la Fundació?

Sempre he sentit la necessitat d’aprendre i d’acostar-me a persones que jo trobo fascinants, i a escoltar-les amb atenció. Moltes de les seves reflexions i comentaris han acabat formant part de la meva forma de pensar.

Què vas sentir en rebre, l’any 2009, el Premi “Protagonistas” per la teva vessant més filantròpica?

Em va sorprendre molt i vaig estar molt agraïda que haguessin pensat en mi.

Es nota la crisi en les entitats solidàries?

Es nota, i no hauria de ser així, ja que és ara quan més necessitats hi ha. Cada vegada és més difícil trobar finançament per part de les empreses i dels particulars.

Ets mare de 4 fi lles. Com t’ho fas?

El temps és com un puzle. Hi ha espai per a moltes peces, només cal fer-les encaixar bé.

La teva filla gran deu estar a punt d’entrar en l’adolescència, t’agradaria que seguís els teus passos?

Jo el que vull és que sigui feliç. Mai li negaria res que la pogués motivar o agradar, però també és cert que sempre l’animaré perquè no deixi els estudis, tal com van fer els pares amb mi.

Quins són els teus consells de bellesa?

Tenir autoestima i empatia. Els sentiments positius ens fan sentir bé. Però consells pràctics i molt bàsics de bellesa, podrien ser aquests: netejar bé la pell de la cara cada dia, hidratar-la sempre amb la crema adequada i protegir-se del sol. Aplicar mascaretes als cabells de tant en tant, i hidratar-se el cos després d’una bona dutxa estimulant.

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta