Mareig en gent gran

Mareig i vertigen són els causants d’una tercera part de les visites al metge que fan les persones grans, segons alguns estudis recents. I és que la incidència de totes dues patologies augmenta a mesura que anem fent anys, essent més freqüent entre les dones que entre els homes.

Per començar, caldria distingir entre mareig i vertigen. El mareig és un terme imprecís i ampli que fem servir quan sentim desequilibri, inestabilitat o patim un esvaïment. Les causes que el provoquen poden ser moltes. Entre d’altres, l’afectació dels sistemes que actuen mantenint l’equilibri postural, la vista, el sistema vestibular (situat a l’oïda interna i que informa sobre el moviment i l’equilibri) o els receptors que hi ha a les nostres articulacions donant al cervell la informació de la nostra situació espacial.

En canvi, el vertigen és un símptoma molt més precís que descrivim com la sensació subjectiva irreal de moviment dels objectes o d’un mateix en l’espai, allò que sovint el pacient defineix com anar amb cavallets de fira o amb vaixell. Segons quina en sigui la causa, també pot anar acompanyat de nàusees, sordesa o sorolls a les oïdes, els denominats acúfens. Hi ha dos grans grups de causes del vertigen depenent d’on es troba la lesió: origen perifèric –en l’oïda– o origen central –en el cervell.

En el cas d’un vertigen perifèric, el problema pot estar a nivell de l’oïda interna, al vestíbul o bé al nervi vestibular. En el cas que el vertigen sigui d’origen central, l’alteració es troba a nivell del cervell o el tronc cerebral i les causes més freqüents són els trastorns vasculars o bé altres alteracions com poden ser tumors.

Tipus de vertígens

Existeixen tres tipus de vertigen. D’una banda, trobem el vertigen fisiològic, que apareix, per exemple, quan viatgem en cotxe o vaixell, quan portem ulleres noves o quan perdem la referència visual, com en el cas del vertigen de les alçades. D’altra banda, tenim el vertigen vestibular a causa d’alteracions patològiques que afecten l’oïda interna o el nervi vestibular, com ho seria el vertigen posicional paroxismal benigne. Per últim, tenim els vertígens centrals provocats per malalties que afecten el cervell o el tronc cerebral.

El vertigen, tal com ja hem assenyalat, serà més o menys greu depenent del seu origen. Així, el vertigen posicional paroxismal benigne, que és el mes freqüent, mai no serà greu, mentre que qualsevol vertigen associat a símptomes neurològics, mal de cap, dèficit sensitiu o motor sempre haurà de ser consultat al metge d’una manera ràpida.

Com reaccionarem?

En el cas del vertigen posicional paroxismal benigne, en primer lloc, el que hem de fer és tranquil·litzar-nos, ja que l’ansietat n’empitjora els símptomes. En el moment agut hem de fer repòs, intentant fugir de la llum o els sorolls. Si es donen altres símptomes com nàusees es poden tractar. Cal tenir en compte que aquest tipus de vertigen apareix bruscament i normalment és de curta durada. La fase aguda pot allargar-se, com a màxim, durant 24 hores, però poden quedar símptomes menors durant setmanes. Passada la primera fase, s’haurien de fer exercicis de rehabilitació vestibular per accelerar l’evolució del procés. En el cas de vertigen provocat per altres motius, la recomanació és el tractament de la causa que l’ha desencadenat.

Amb la col·laboració de la Dra. Adela Martín, Responsable Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de MUTUAM.

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta