Sessió clínica PADES

Maribel Esquerdo, Bel Puig, Dolors Campos i Rosa Colomer, professionals dels equips PADES de Sant Andreu, Gràcia i Guinardó Nou Barris, gestionats per Grup Mutuam, han impartit una sessió clínica sota el títol ‘Perspectiva Antropològica sobre la mort i la salut. Exemples etnogràfics’.

L’antropologia, com a ciència social, estudia els fenòmens socials i culturals que cada societat desenvolupa. La salut i la malaltia són objecte de l’estudi de l’antropologia en tractar-se de construccions socials i de fenòmens universals que tota societat ha d’afrontar. La malaltia s’entén com un fenomen inseparable dels processos històrics, socials i polítics i totes les cultures desenvolupen sistemes de salut relacionats amb el seu cos de creences, tot dissenyant especialitats per prevenir, diagnosticar i guarir. La mort és també un fet social, que té significacions diferents segons el context.

Comparar alguns aspectes, com la concepció de la salut, la malaltia, la interpretació de la mort i la transcendència o els ritus funeraris de diferents cultures és un exercici que ens permet despullar-nos de la nostra concepció etnocentrista. A l’Àfrica sub-sahariana, per exemple, ens trobem que la salut és entesa com el resultat d’una relació harmònica amb la natura. Les societats africanes destaquen per l’alta ritualització de la vida social, i aquesta normativitat social és la que permet respectar i restaurar l’equilibri. D’acord amb això, la malaltia representa el trencament de l’harmonia i és interpretada com una transgressió normativa.

El món i els fenòmens que ens envolten són ordenats sistemàticament per totes les cultures, i l’antropologia dóna compte que la classificació de tot allò que ens envolta és una funció inherent a l’ésser humà, perquè ordenar i classificar ens ajuda a entendre el món. En aquest sentit i a grans trets, les cultures africanes són proclius a classificar les malalties en diürnes, com ho serien la febre o la diarrea, fàcilment tractables per la medicina occidental, i nocturnes, que tenen a veure amb desordres difusos a ulls occidentals, que s’interpreten com a conseqüència de l’acció de la bruixeria i que necessiten de tractaments tradicionals.

La bruixeria és, a l’Àfrica, la base per interpretar la malaltia, i per conèixer-ne les causes es fan servir rituals col·lectius i al·lucinògens. Pel que fa als tractaments, es dona un sincretisme entre farmacopees, utilitzant-se alhora la medicina i els recursos occidentals, la medicina casolana i la medicina tradicional, que inclou beuratges, faules, al·legories, exorcismes, endorcismes, etc. En relació als ritus funeraris, l’objectiu d’aquests és mantenir el contacte amb el mort mentre se l’acompanya al món dels avantpassats. El cos es prepara, acompanyat de tota la família que el lloa, canta i plora, per al ritual funerari, que inclou danses i màscares com a encarnacions dels avantpassats. Els morts es mantenen a prop de la comunitat, en tombes que poden estar al pati, al porxo o, fins i tot, dins de casa. De fet, en el context cultural de l’Àfrica sub-sahariana, hi ha una relació quotidiana entre el món dels vius i el dels morts.

Equilibri energètic i enfocament holístic

A la Xina, també aquests conceptes difereixen dels de la cultura Occidental. Per començar, la salut té a veure amb un equilibri i harmonia de totes les energies del cos. Es tracta d’un equilibri de l’ésser humà amb ell mateix i en relació a les seves vivències, a les normes i característiques del grup/comunitat i al medi natural. El cos humà disposa d’una energia defensiva, WEI QI, que resisteix i combat les influències pernicioses, a més de regular les pors. Conseqüentment, l’organisme emmalalteix quan aquesta energia es debilita. Això es pot produir quan alguna de les 7 passions o energies internes (alegria, ira, reflexió/obsessió, angoixa, tristesa, por/fòbies, terror) s’experimenten intensament o durant molt temps, podent arribar a pertorbar òrgans i vísceres. També es pot emmalaltir a causa de les 6 energies perverses externes (vent, fred, calor, humitat, sequedat i foc) o per altres factors coadjuvants o d’origen ni intern ni extern.

En la cultura xinesa, són importants els conceptes del Ying i el Yang, que venen a indicar l’oposició i la complementarietat. La seva unió harmònica dona lloc a l’existència, però, si un predomina sobre l’altre en temps perllongat, es produeix un desequilibri que pot portar a emmalaltir. Per al diagnòstic energètic, la cultura xinesa disposa d’una teoria dels 5 elements (Wuxing), els quals es reuneixen harmònicament per originar la vida. El seu ordenament es fa servir per restablir equilibris, organitzar temes de societat o guarir malalties.

La medicina tradicional xinesa no diferencia entre cos i ment. És pragmàtica i tracta de buscar solucions per restablir la normalitat funcional. Parla de malalts més que de malalties i entén que cadascú és diferent i s’ha de tractar de forma única. En aquesta cultura, la mort s’interpreta com un enfonsament del QI, que comporta la separació del Ying i el Yang i un retorn a l’inici del cicle. No es diferencia entre cos i ànima i la mort no és un final, sinó una continuació entre vius i morts. En aquesta cultura, la fi de la vida no és la mort, sinó el retorn al començament del cicle (reencarnació).

Existeix, a més, un gran culte als avantpassats, als quals veneren amb gran respecte. Els funerals es conformen d’acord amb l’edat, les causes de la seva mort, el nivell social i l’estat civil del difunt. Sempre que és possible, els preparatius comencen abans de la defunció, i és important, entre d’altres coses, que la persona mori amb roba nova. El fèretre resta obert durant tota la vetlla i als seus peus es col·loca un altar on es cremen encens i “diners d’oració”. El període de dol per a les famílies és de 100 dies, tot i que les més conservadores el mantenen fins a 3 anys. Per als nens no es manté el dol i, si la que mor és l’esposa, el marit no està obligat a respectar-lo.

Sessió clínica dels PADES de Mutuam

Sessió clínica dels PADES de Mutuam

Vida com a trànsit cap a una mort predestinada

En la cultura del Magrib, la mort es considera com un fet predestinat per Al·là i suposa el principi de la vida eterna, per accedir a la qual cal haver estat un bon musulmà. Els creients de l’Islam han de cuidar de la seva salut espiritual, emocional i física i consideren que els cossos han estat atorgats per Déu en préstec. Hi ha dues causes que poden portar la malaltia: els ensurts (o anajrih), que es produeixen quan la persona està en contacte amb l’aigua, la sang o la carn fresca o bé quan se li dona una mala noticia o viu un accident o fet traumàtic, i les possessions del djinn o els raiah, quan es fa enfadar a un d’aquests éssers o quan la persona es troba en una situació de vulnerabilitat per una emoció extrema o un estat debilitat del cos.

Pel que fa als tractaments, en el cercle cultural del Magrib, existeixen tres grans sistemes de curació: la biomedicina – quan les malalties afecten essencialment el cos, però també quan s’atribueixen a traumatismes, edat o possessions i encantaments -, el sistema alcorànic – quan el mal és atribuït a una possessió per un djinn – i la medicina tradicional – quan està produïda pel fred, ensurts, mal d’ull o bruixeria. D’acord amb l’Alcorà, la vida és la preparació per la vida eterna després de la mort, la qual les famílies poden acceptar tranquil·lament en considerar-se una decisió divina. La comunitat, es trobi on es trobi, té l’obligació col·lectiva d’acomiadar ritualment a qui els avança cap a l’altra vida. El ritual funerari consisteix en el rentat del cos, l’amortallament, la pregària i l’enterrament.

Així doncs, podem concloure que existeixen elements comuns en les diferents cultures, com la lògica causal – diagnòstic – o els rituals funeraris, però també diferències. Així, mentre en la cultura occidental, el coneixement és disgregat en sistemes o aparells, en la resta de cultures s’imposa una visió holística. En qualsevol cas, actualment ens trobem amb un ús sincrònic de diferents models mèdics, tant en la nostra societat com en altres cultures.

La biomedicina es va imposant com a model hegemònic arreu, però no és menys cert que altres models de salut – aquí sovint anomenats alternatius o complementaris – són cada vegada més utilitzats en la nostra societat, tant per la importació dels models mèdics que acompanyen els processos migratoris com per la descreença de part de la societat envers un model únic de salut.

 

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta