Lorena Arribas en la Formació Mèdica Continuada de la Fundació de Mutuam Conviure

Lorena Arribas, nutricionista de l’Hospital Duran i Reynals (Institut Català d’Oncologia), va impartir una xerrada sobre nutrició del pacient avançat en una de les sessions que integren la 28a edició de la Fundació Mutuam Conviure. Amb aquesta iniciativa, l’entitat vol contribuir a difondre les bones pràctiques i els models d’excel·lència tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari mitjançant l’actualització del coneixement dels professionals de diverses disciplines.

A Internet, al carrer i, fins i tot, als centres sanitaris i assistencials, circulen un gran nombre de mites pel que fa a quina és l’alimentació més adequada per als pacients avançats. Primer de tot, cal tenir en compte que no es tracta d’un col·lectiu homogeni en què tothom tingui les mateixes necessites. Sovint, quan parlem de pacients avançats ens referim únicament als oncològics quan n’hi ha d’altres i potser requereixen un abordatge nutricional diferent, com seria el cas, per exemple, de les persones amb demència. També és imprescindible diferenciar entre els pacients que es troben en un estat avançat de la malaltia, que en molts casos poden estar seguint un tractament, i els que es troben en fase terminal.

A les unitats de pal·liatius, com a part de les intervencions multidisciplinàries per millorar la qualitat de vida, caldria identificar el mètode de cribratge que ajudi a reconèixer les necessitats d’aquests pacients. Els professionals han de tenir clar què significa ‘nutrició’ – un procés fisiològic, involuntari i no conscient que ens permet mantenir les nostres funcions vitals – i què significa ‘alimentació’ – un procés multidimensional amb valor gastronòmic, cultural i de satisfacció personal. Amb els pacients en fase molt avançada, l’objectiu no ha de ser nodrir-los, el que cal aconseguir és que mengin alguna cosa. És molt important que, quan la pèrdua de pes formi part de l’evolució previsible d’un malalt, la intervenció sigui precoç i no s’esperi a fer l’abordatge quan hi hagi desnutrició.

Entre confusions i mitges veritats

Les informacions que s’han difòs relacionant el consum d’alguns aliments, com la carn vermella, amb l’aparició del càncer han generat confusió en alguns pacients oncològics i les seves famílies. És essencial diferenciar bé las recomanacions dietètiques per a la  prevenció del càncer i les recomanacions dietètiques durant el tractament oncològic. Tot i que no existeix una dieta específica que millori l’estat del pacient avançat, sí que és especialment important l’aportació de proteïnes diària.

Un dels mites més arrelats és el de la necessitat de donar suplements nutricionals als pacients que no mengen. La indicació d’aquests suports ha d’estar sempre precedida d’una valoració nutricional i, en casos com els dels pacients oncològics, aquests no tenen sentit per si sols. A més, podrien arribar a incrementar l’estrès del malalt. D’altra banda, s’ha estès força la idea que l’ús de cannabinoides ajuda a augmentar l’apetit de pacients avançats, però actualment no disposem de prou evidència sobre el tema.

En aquest sentit, cal destacar que la manca de gana sol afectar més els familiars que el propi malalt, que de vegades menja només per satisfer-los. Aquesta qüestió, de fet, és sovint font de conflictes familiars. En relació a això, és fonamental que l’entorn del pacient entengui que la pèrdua de pes forma part del procés de la malaltia i és inevitable, independentment del que mengi, i que cal respectar el seu principi d’autonomia.

Disfàgia i obstrucció

Un dels símptomes més freqüents en les fases avançades de la malaltia és la disfàgia o dificultat per empassar. Davant d’això, molt sovint se li ofereix al pacient una dieta a base d’aliments triturats als quals se li afegeix un espessidor. Això és un error donat que la dieta triturada està indicada per a pacients amb dificultat per mastegar i sol incloure sopes i altres líquids. Si hi ha risc d’aspiració, el que cal és valorar la necessitat d’una dieta pastosa i amb aigua gelificada.

En el cas de pacients avançats que pateixen obstrucció intestinal inoperable, s’han demostrat efectives les gastrostomies de descàrrega, però cal valorar la seva utilització de forma individualitzada. La nutrició parenteral en aquest tipus de pacients genera, en canvi, més controvèrsia i, tot i que s’aplica freqüentment en els països nòrdics, no és una intervenció habitual al nostre país.

En definitiva, per a l’abordatge nutricional del pacient avançat és imprescindible conèixer les variables nutricionals i psicològiques d’ell i del seu entorn. A més, cal que tinguem en compte el seu pronòstic, que el fem partícip de la presa de decisions i que ens basem sempre en l’evidència científica.

Lorena Arribas

Unitat Funcional de Nutrició Clínica

Hospital Duran i Reynals. Institut Català d’Oncologia

 

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta