Diabetis

Les persones diabètiques han de seguir una dieta individualitzada i controlada per un professional de la salut, a ser possible un dietista amb coneixements en aquesta malaltia. Aquest ha de tenir en compte que el pla d’alimentació ha d’assolir tot un seguit d’objectius. Per començar, ha de proporcionar un bon estat nutritiu que alhora afavoreixi que el pacient mantingui un pes adequat. També ha d’adaptar-se a les diferents etapes de la vida i ser prou flexible per ajustar-se a les circumstàncies del dia a dia del pacient, com els horaris laborals, la realització de possibles viatges i les rutines d’exercici. La dieta ha de permetre al pacient mantenir un equilibri metabòlic glucídic correcte, evitant hiperglucèmies i hipoglucèmies, i així mateix, ajudar a controlar la dislipèmia i/o la hipertensió.

D’altra banda, el professional que la prepari ha de contemplar que sigui compatible amb altres patologies que pugui patir el pacient, com poden ser la celiaquia, la intolerància a la lactosa, la hipertensió, la dislipèmia, etc., i amb altres tractaments farmacològics que pugui estar seguint. A més, per tal que la dieta sigui exitosa, cal que es tinguin en compte els costums familiars, socials, culturals i religiosos, que s’utilitzin aliments de proximitats i que sigui prou variada per evitar l’avorriment.

Càlcul calòric

De forma general, cal distingir entre tres grups de diabètics a l’hora de dissenyar una dieta: els de tipus 2 amb excés de pes (que són la majoria), els de tipus 2 sense excés de pes i els de tipus 1. El fet que el pacient es trobi en un o altre condicionarà l’aportació calòrica que el pla d’alimentació ha d’establir. El càlcul calòric o requeriment energètic de l’individu ha de tenir en compte el sexe, l’edat, el pes, l’alçada, la complexió i l’activitat física. A partir d’aquí, cal fer el repartiment dels diferents nutrients: del 50 al 60 per cent del total de Kcal seran aportades pel hidrats de carboni o glúcids, entre el 15 i el 23 per cent per les proteïnes i entre el 25 i el 32 per cent pels greixos.

Els hidrats de carboni o glúcids han de procedir d’una manera equilibrada de fruites, verdures, làctics i aliments farinacis (arròs, pa, patates, pasta, llegums, etc.). Cal evitar, en general, els aliments amb glúcids de ràpida absorció. Aquests s’han de prendre en cas d’hipoglucèmia. Del total de proteïnes, es recomana que almenys la meitat siguin d’origen vegetal i la resta, d’origen animal. Del total de greixos, 1/3 seran greixos saturats, 1/3 greixos monoinsaturats i 1/3 greixos poliinsaturats. En una dieta equilibrada i adequada, l’aportació de sals minerals i de vitamines queda habitualment coberta. Les necessitats d’aigua de qualsevol persona són d’entre 1,5 i 2 litres al dia, tot i que evidentment són majors en cas d’exercici físic, clima calorós i en determinades situacions clíniques (febre, diarrees, hiperglucèmia, etc.). Aquesta aigua ens la proporcionen tant les begudes i l’aigua com els diferents aliments.

Quantitats en pes o racions

Un cop tenim el càlcul calòric diari i el repartiment entre els diferents nutrients, cal elaborar la dieta amb els criteris esmentats al principi. El nombre d’ingestes diàries dependrà bàsicament de la pauta terapèutica de cada pacient. Les dietes poden elaborar-se indicant les quantitats dels diferents aliments en grams o en racions de les diferents famílies d’aliments. Una ració d’aliment glucídic és aquella quantitat d’aliment que conté 10 gr d’hidrats de carboni. En les dietes dissenyades per racions, cal adjuntar una taula d’equivalències dels diferents grups d’aliments. En parlarem amb més detall en propers articles.

Article elaborat amb la col·laboració de:

Dra. Ariadna Lloveras, especialista en Endocrinologia

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta