Dr Fadeuilhe cardiòleg a Mutuam i la prevenció cardiovascular

Avui dia a Europa i, especialment al nostre país, la longevitat és de rècord. Cada vegada hi ha més ancians i amb unes esperances de vida més llargues, associades a una espectacular qualitat de vida. Els facultatius que portem anys practicant la nostra professió podem asseverar que s’ha avançat en el correcte camí de la prevenció i millora de les patologies correlacionades amb la senectut, amb més prevalença a mesura que avança la nostra supervivència.

Podem afirmar que la patologia cardíaca més freqüent en la senectut és l’anomenada síndrome de la insuficiència cardíaca, sent la primera causa de mort entre les persones de més de 65 anys i les causes més freqüents de les quals són la hipertensió arterial sistèmica, la cardiopatia isquèmica, les arítmies (fonamentalment la fibril·lació auricular) i les valvulopaties (estenosi aòrtica). No obstant això, cal comentar que hi ha un bon llistat d’altres malalties que potencialment són provocadores d’aquesta síndrome.

El curs de la malaltia és una pèrdua progressiva de la qualitat de vida del pacient amb simptomatologia de congestió cardíaca i final fatalment ominós. És per això que és molt important aconseguir un ràpid diagnòstic i una correcció de les causes d’aquesta, així com un tractament específic.

Primers passos en la identificació

Com a dades històriques rellevants, podem comentar que aquesta malaltia va ser descrita per primera vegada en el “papir d´Ebers”, però també la van tractar en l’antiga Grècia (Hipòcrates de Cos) o en l’antiga Roma (Celso, Arteo de Capadoccia o Galeno). Així mateix, en van parlar els àrabs (Avicenia o Ibn Nafis) o, en l’edat mitjana, Miguel de Servet, Vessalius, William Harvey, etc. En definitiva, tot un elenc de figures que han contribuït amb les seves descripcions a que en el seu temps es poguessin tractar aquestes malalties de forma empírica -ja que se’n desconeixia la fisiopatologia – amb disminució del volum de la sang, ja fos amb plantes diürètiques o sagnies. Això fins que William Withering, l’any 1785, va descriure els efectes beneficiosos de la digitàlis lanata. Els més innovadors en el concepte fisiològic d’insuficiència cardíaca, tanmateix, van ser els científics Otto Frank (1865-1944) i Ernest Starling (1866-1927).

Els símptomes més típics i freqüents són la dispnea (ofec), fonamentalment amb els esforços, i l’augment injustificat del pes per retenció de líquids amb edemes en membres inferiors i de l’amplitud del perímetre abdominal. En fases més avançades, però, evoluciona a dispnea en repòs i nocturna. Altres símptomes i signes són l’astènia, la pèrdua de pes en fases avançades (caquèxia cardíaca). Moltes vegades aquests es confonen amb signes clínics d’altres patologies o amb el sedentarisme que es produeix en aquestes edats amb presència d’edemes (insuficiència venosa), atròfia muscular, feblesa i absència o percepció anòmala de la seva pròpia simptomatologia (síndrome del lòbul frontal).

Tractament de símptomes i causes

Els objectius del tractament en pacients amb insuficiència cardíaca són alleujar els símptomes i signes, evitar l’ingrés a l’hospital i augmentar-ne la supervivència. Avui dia, hi ha un bon arsenal terapèutic que ha evidenciat una millora clínica immediata i significativa com és el cas dels diürètics, la digital o els IECAS, antagonistes de l’aldosterona o betabloquejants, que han mostrat en diversos estudis clínics un alleujament dels símptomes, la millora de l’estat clínic i la disminució del risc de mort, així com el risc combinat de mort i hospitalització. No obstant això, no es pot obviar que cal tractar la causa principal, sigui funcional o estructural.

Avui existeixen molts tractaments terapèutics per alleujar la simptomatologia

Avui existeixen molts tractaments terapèutics per alleujar la simptomatologia

En el cas de l’HTA, cal insistir en les dietes a sòdiques i en el correcte control tensional, així com en l’optimització del tractament farmacològic hipotensor, educant el pacient en la importància del compliment terapèutic. En cas d’alteracions estructurals, avui dia estan molt avançades les tècniques intervencionistes poc invasives que podrien millorar o corregir les lesions.

Per tant, cal insistir que s’ha de realitzar un correcte diagnòstic de la insuficiència cardíaca, estudiar-ne la causa i engegar l’arsenal terapèutic per a la seva compensació per, posteriorment i si és possible, posar tots els mitjans necessaris per intentar corregir-ne les causes estructurals.

Dr. Alfons Fadeuilhe Fadeuilhe, cardiòleg.

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta