el procés de dol en adolescents

El procés de dol és un camí pel qual, de forma inevitable, tots passarem en un moment donat al llarg de la nostra vida. Però perdre un pare o mare quan s’és molt jove dificulta aquesta elaboració, esdevenint, com anomenem tècnicament, un risc de dol complicat. Altrament, l’adolescència és una etapa de constitució de la identitat -l’adolescent és a mig camí entre nen i adult- en la qual es donen molts canvis significatius en el total de la persona, i especialment en el que s’anomena en psicologia el ” jo. I, malgrat la identitat és quelcom que es persegueix al llarg de la vida, és en aquest moment que esdevé un punt crític. La mort, quan es produeix de forma inesperada i en un moment de la vida “inadequat”, obstaculitza la constitució de la pròpia identitat (“ego”).

Així mateix, és una edat en la qual es poden sentir sols i/o incompresos, fins i tot, entre el grup d’iguals, que és el seu principal referent, i així ho expressaven ells mateixos en l’atenció individual dels professionals de Mutuam: “vull parlar amb algú que estigui passant pel mateix“, “m’agradaria saber què senten els altres“, “vull saber si hi ha altres nens igual que jo“. I és a partir d’aquestes demandes que ens plantegem dur a terme un abordatge psicològic des d’una perspectiva grupal, atès que és una de les aproximacions terapèutiques més utilitzades en els adults i de provada utilitat.

Sóc la Maria i fa un mes es va morir el meu pare de càncer.”

Aquesta setmana ha estat molt dura, doncs la meva mare hauria complert 42 anys.”

Sento un buit molt gran… tinc la sensació de no poder tirar endavant sense ella

Amb afirmacions com aquestes s’inicien les sessions del grup de dol per a adolescents que l’EAPS Mutuam va posar en marxa ara fa un any aproximadament. Sessions quinzenals per a nois/es de 12 a 20 anys que recentment han tingut una pèrdua parental, amb l’objectiu d’acompanyar-los en el procés de dol, tot evitant les complicacions que es poden derivar i alhora proporcionant recursos per a l’afrontament adaptatiu. Altres objectius més específics són facilitar informació sobre el procés, fomentar la normalització de sentiments i emocions, compartir el procés amb el grup d’iguals i, finalment, detectar dificultats en l’elaboració funcional del dol.

Em sento bloquejat, amb una sensació de no saber cap a on anar.

Tinc impotència, nerviosisme, em sento aclaparada i cada dia tinc mal de cap i opressió al pit…”

“Penso que és injust que als 20 anys hagi perdut la persona més important de la meva vida. M’he quedat buida i res té ja sentit.”

Com els adults, els adolescents no s’escapen de sentiments emocionals tals com la tristesa, la ràbia, els retrets, l’ansietat, el sentiment de soledat, el cansament, la desesperança i el bloqueig. Aquests s’acompanyen -com a més freqüents- de les sensacions físiques d’hipersensibilitat als sorolls, opressió de gola o estómac, sensació de no ser un mateix, manca d’energia, insomni i mal de cap. La seva conducta també es veu alterada i afirmen tenir dificultats per a la conciliació o manteniment del son, amb necessitat d’aïllar-se d’amics i familiars i l’impuls de visitar els llocs que recorden al seu pare/mare o tot el contrari: evitar-los.

D’altra banda, és un procés en el qual es poden sentir perduts, confosos: “com si el món anés més ràpid que jo i no pogués parar-lo; o com si anés a caure al buit i no hi hagués ningú per socórrer-me”. Es produeix una aparició sobtada de dubtes existencials, sobre la mort i el més enllà; dubtes que semblaven soterrats, en un segon pla, sense importància i que ara prenen una intensitat de gran magnitud: “penses que és una tonteria que et diguin que està al cel; però quan perds algú penses que potser no és tant ridícul, que potser si que hi ha alguna cosa més… No tinc res clar, però em dóna més tranquil·litat pensar que està al cel que pensar que està mort.” A més, la mort d’aquest familiar verifica el temor més universal dels humans: la pèrdua dels éssers estimats i la pròpia mort: “Molta, molta por, i em fa pensar que ja sempre estaré així , vivint amb por“.

Davant d’això, el grup és un espai en què compartir, expressar-se sabent que seran compresos i no jutjats, i en el qual també, utilitzant recursos propis d’aquesta edat, duem a terme una tasca psicoeducativa sobre aquells temes que més els inquieten: por a l’oblit, canvi de rols en el si de la família, vivència de la mort, malsons, anticipació de dates, etc. Ens atrevim a posar nom a tot el que pensem i sentim, perquè com apunta l’autora J.K Rowling: “la por a un nom augmenta la por a la cosa que s’anomena“.

Sempre que vinc al grup surto millor del que estava”; “el grup m’ajuda a entendre que no estic sol”. Amb aquestes frases pròpies del participants es recullen algunes valoracions que ens feien al tancar aquesta darrera edició; frases que ens impulsen a continuar, posant la mirada en reprendre el grup i acollir nous adolescents que ho precisin.

Amb la col·laboració de Sílvia de Quadras, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta