DEPRESSIÓ I DEMÈNCIA

Els avenços científics, sobretot en el camp de la medicina i la salut, s’han traduït en un augment de l’esperança de vida, que ha suposat un increment progressiu de la població. Així mateix, el fet que les xifres de la població de la tercera edat vagin en augment també comporta un increment progressiu de la incidència de malalties neurodegeneratives.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que la demència afecta, a nivell mundial, uns 35,6 milions de persones i es preveu que el nombre total de persones amb demència pràcticament es dupliqui cada 20 anys, de manera que passaria de 65,7 milions el 2030 i de 115,4 milions el 2050. És per això que cada vegada es fa més necessària la detecció dels possibles factors de risc per poder desenvolupar una intervenció o, com a mínim, plantejar-nos l’ambició de prevenir, ja sigui en major o menor mesura, aquesta malaltia.
Alguns estudis suggereixen que entre un 10-25% dels casos d’Alzheimer, la demència més freqüent en la nostra societat, poden ser previnguts amb l’eliminació d’alguns factors de risc. Barnes i Yaffe van calcular que aproximadament un 10% de casos d’Alzheimer eren atribuïbles a la depressió.

Recentment, ha augmentat l’interès entre els investigadors per la relació entre depressió i demència, ja que nombroses investigacions suggereixen que la depressió és un factor de risc per al futur desenvolupament de demència. No obstant això, la naturalesa d’aquesta relació és complexa. Un dels motius d’aquesta complexitat recau en el fet que en les primeres fases o estadis de demència poden aparèixer alteracions afectives com la depressió, motiu pel qual és difícil destriar si la depressió és un pròdrom de la demència o si realment és un factor de risc per desenvolupar-la. D’altra banda, una revisió d’un estudi sobre la depressió en l’Alzheimer concloïa que aquesta mateixa apareix arran dels danys anatòmics que són part del curs neuropatològic de la demència. És a dir, la depressió és causada per la demència. Aquesta hipòtesi és evidenciada també amb el fet que l’aparició de la depressió es dóna poc abans del diagnòstic de demència.

Causa o efecte?

En canvi, existeixen nombrosos treballs que indiquen que patir depressió, sobretot en la tercera edat, comporta danys neuropatològics que contribueixen al desenvolupament de demència. A més, malgrat haver-hi diverses dades que apunten en aquesta direcció, n’hi ha unes altres que situen la depressió com a efecte de l’inici de la demència i no precedint-la. D’altra banda, alguns estudis no troben associació entre depressió primerenca i el risc de demència. Finalment, hi ha investigacions que troben que la depressió només influeix en grups socials amb unes característiques de sexe, edat i educació molt concretes.

Arran d’aquestes dades tan dispars, la situació sobre el risc de demència després de patir depressió queda difusa, fet pel qual avui dia no existeix evidència concloent. En vista d’aquesta situació, es veu fomentada la necessitat de dissenyar nous estudis que aclareixin aquesta qüestió. A aquest efecte, es va realitzar una metanàlisi amb diverses fonts de materials bibliogràfics publicats fins avui en diverses bases de dades científiques. L’objectiu de la revisió va ser analitzar l’evidència científica sobre la hipòtesi que la depressió augmenta el risc de desenvolupar demència.

Per això, es va dur a terme una revisió sistemàtica i metanàlisi amb literatura científica publicada fins avui, amb una cobertura temporal entre 1990 i 2014. Deu dels articles trobats complien amb els criteris de selecció [similitud en a) grandària i característiques de la mostra [procedència, edat…], b) procediment de recollida de dades, c) mètode d’estudi de la relació -comparació tant inter com intra grupal-, d) mètode estadístic d’anàlisi dels resultats] i de qualitat prèviament establerts.

Els valors d’Odds Ràtio dels estudis analitzats oscil·len entre 1,72 i 3,59, i els de Hazard Ràtio entre 1,72 i 5,44, la qual cosa indica que els subjectes amb història de depressió tenen major risc de desenvolupar demència que aquells que no l’han tinguda.

Aquest és un resum de l’article publicat a la Revista Española de Geriatría y Gerontología “La depresión: un predictor de demencia”, del Dr. Josep Deví Bastida, Psicòleg Clínic i Neuropsicòleg de la Residència de Sant Cugat. La referència bibliogràfica de l’article és:

Deví Bastida J, Puig Pomés N, Jofre Font S, Fetscher Eickhoff A. La depresión: un predictor de demencia. Rev Esp Geriatr Gerontol. 2016;51(2):112–118.

Autors: Josep Deví Bastida1,2; Núria Puig Pomés3; Susanna Jofre Font2; Albert Fetscher Eickhoff4.

Centres de treball dels autors:

1 Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut (Bellaterra-Barcelona). Espanya.

2 Residència i Centre de Dia Sant Cugat (Departament de Benestar i Família-SISPAP / Grup Mutuam) (Sant Cugat del Vallés-Barcelona). Espanya.

3 Associació Multidisciplinar de Psicogeriatria i Demències (AMPIDE) (Sant Cugat del Vallés-Barcelona). Espanya.

4 Centre Sanitari Can Mora (Sant Cugat del Vallés-Barcelona). Espanya.

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta