Avaluació disfàgia

En un post anterior, vam tractar la disfàgia com una patologia de la deglució associada a l’envelliment. Aquí us n’expliquem les conseqüències, com detectar-la i com tenir cura de les persones que la pateixen.

La detecció de la disfàgia es realitza principalment amb una adequada observació del pacient a l’hora dels àpats i de la manera com parla. És molt important realitzar una exploració del pacient per poder veure el nivell d’alerta, les patologies prèvies, antecedents d’ingrés per broncoaspiració, l’estat nutricional, el nivell d’hidratació, el control de la posició del tronc i de la zona cervical.

En el cas de l’orofaríngia, l’inici és lent i silent, i pot ser subagut. Es produeix principalment amb els líquids i s’objectiva una pèrdua de pes lenta. L’individu que la pateix sol tenir una patologia neurològica associada. Hi ha presència de tos, reflux, veu humida, picor al coll, cianosis, augment de les secrecions, baveig, etc. En aquest casos, hi ha dificultat per iniciar la deglució i mala oclusió bucal.

Pel que fa a la disfàgia esofàgica, la progressió és més ràpida i el risc és amb els sòlids. S’objectiva una pèrdua de pes ràpida i el pacient pot no tenir compromís neurològic. Apareix el reflux de l’aliment de manera retardada i el pacient refereix obstrucció a nivell retroesternal.

Conseqüències i complicacions

La disfàgia, si no es tracta a temps, pot ocasionar greus complicacions respiratòries i nutricionals, arribant a provocar la mort. Entre aquestes, hi ha la pneumònia per aspiració, provocada pel pas de líquids/sòlids a les vies respiratòries. Una altra conseqüència pot ser la desnutrició, derivada de la restricció de la ingesta de determinats aliments. En aquests casos, apareixerà pèrdua de massa muscular, astènia i debilitat, UPP, depressió del sistema immunològic amb major risc de patir malalties infeccioses a causa de la colonització de la via aèria, pitjor resposta als tractaments, etc. pot aparèixer també la deshidratació, relacionada amb l’insuficient aportament de líquids. Serà més difícil realitzar el bolus alimentari durant la fase de masticació de l’aliment, apareixeran més ITU, restrenyiment i disminució de la saliva, afavorint l’aparició de les infeccions.

Detecció: taules i escales

El qüestionari Eating assessment tool permet avaluar mitjançant una entrevista si existeix una disfunció.

El test volum-viscositat permet detectar d’una manera segura cap al pacient els principals signes clínics que indiquen l’existència d’un trastorn de la deglució. A més a més, també ens permet veure quin és el volum i la viscositat de l’aliment més adequat pel pacient. El MECV-V consisteix en administrar 5, 10 i 20ml d’aliment amb textura nèctar, púding i líquid. Així s’objectiven signes d’alteració de seguretat i eficàcia, i el volum adequat d’aliment que tolera el pacient.

El Mini Nutricional Assessment (MNA) és una escala de valoració nutricional  formada per 18 preguntes que es divideixen en dos grups. Es valora la ingesta, la pèrdua de pes, la mobilitat del pacient, la presència de patologia aguda i de patologia neurològica i l’IMC. Si la suma de la primera part és inferior a 11, ens indica risc de desnutrició i cal completar el qüestionari. L’IMC expressa la relació entre el pes i l’alçada. Es calcula a partir del pes (en kg) entre l’alçada al quadrat (m2)

Procediments bàsics del pacient amb disfàgia

La dieta és un dels aspectes més importants per a l’abordatge de la disfàgia, que ha de tenir l’objectiu de cobrir necessitats i disminuir riscos. Quan proporcionem l’aliment hem de tenir en compte, a més, alguns altres aspectes:

– El pacient ha d’estar despert i ha de ser capaç de respondre a ordres senzilles. Ha de poder empassar l’aliment.

– El pacient ha de mantenir una correcta posició corporal quan està assegut

– Ha d’evitar la hiperextensió del coll

– Si el pacient està enllitat, ha d’estar en posició semifowler (45o).

– No s’han d’utilitzar xeringues per l’administració de l’aliment, sinó que sempre s’ha de fer servir cullera petita.

– Ens hem d’assegurar que el pacient ha empassat l’aliment abans de donar-li la següent cullerada.

– Hem d’oferir sempre aigua amb espesseïdors i/o gelatines entre cullerada i cullerada.

– Cal intentar que l’ambient sigui favorable, sense distraccions ni sorolls, i evitar que el pacient parli mentre menja.

Aliments i higiene adequats

Pel que fa al menjar que proporcionem a les persones que pateixen disfàgia, les textures han de ser homogènies. Hem d’evitar dobles textures, grumolls, espines, nusos, grans o aliments amb contingut aquós al seu interior. S’aconsella triturar l’aliment i passar-lo per un colador xinès per unificar les textures. Així mateix, cal complementar la dieta amb suplements nutricionals.

D’altra banda, la mala higiene de la cavitat bucal afavoreix l’aparició de la colonització de gèrmens i la possibilitat d’infecció respiratòria. Cal realitzar un bon rentat de la boca i, si el pacient no pot glopejar, fer servir una gassa amb antisèptic. Al mercat hi ha raspalls suaus que s’adapten a aspiradors i que s’utilitzen en els casos de disfàgia greu.

Enllaços d’interès:

http://geriatricarea.com/wp-content/uploads/2014/10/disfagia-orofaringea-en-pacientes-ancianos.jpg

http://www.fresenius-kabi.es/nutricionenteral/pac/img/necesidades/disfagia_tabla_01.gif

Amb la col·laboració d’Immaculada Mundet, Infermera de l’Equip EAR Esplugues de Llobregat de Grup Mutuam

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta