Envelliment cognitiu

Amb l’edat, tots els òrgans del cos pateixen, en diferent grau, alteracions, i el cervell no n’és una excepció. Aquest fenomen té un impacte en moltes de les funcions necessàries per portar a terme les nostres tasques del dia a dia.

Els efectes cerebrals dinàmics de l’envelliment han estat àmpliament documentats. El volum cerebral aconsegueix el seu pic màxim als 20 anys d’edat, quan comença a declinar de forma molt gradual fins als 55 anys, aproximadament, moment en el qual es comença a accelerar el procés de reducció. De la mateixa manera, amb l’envelliment s’aprecien altres canvis físics cerebrals, com atròfia cortical, dilatació ventricular, degeneració subcortical, etc. També s’han observat i documentat canvis a nivell de funció fisiològica del flux cerebral d’intensitat variable o canvis en les freqüències de les ones cerebrals, que reflecteixen el procés d’envelliment. No és d’estranyar, doncs, que també s’apreciïn canvis en el patró cognitiu, sense oblidar els problemes motors i sensorials associats a l’edat. O sigui que de forma resumida direm que:

  • Almenys fins als 75 anys les funcions mentals es mantenen, amb excepció d’algunes funcions psicològiques que requereixen velocitat.
  • En general, els decrements de les funcions mentals amb l’edat són petits en els subjectes sans.
  • Existeix una gran variabilitat interindividual en l’evolució de les funcions mentals durant l’envelliment. A més, factors socials i culturals contribueixen a augmentar les diferències interindividuals en l’envelliment “normal”.
  • Hi ha un consens clar sobre el fet que nombrosos factors, a més de l’edat (explica un escàs percentatge de la variància total), determinen les variacions de les capacitats psicològiques que s’observen durant la senescència.
  • L’estat de salut és una variable molt important en l’evolució de les capacitats cognitives. En la majoria d’estudis, el declinar cognitiu s’associa a un increment de problemes de salut.
  • Els subjectes que conserven la seva salut mental i física solen mantenir el seu nivell d’habilitats cognitives i fins i tot milloren els seus rendiments verbals fins als 75-80 anys.

Aspectes sensorials i motors

Sabem que, amb l’edat, es produeix un declivi en agudesa i sensibilitat de diferents modalitats sensorials, els temps de resposta incrementen i els moviments tendeixen a entorpir-se. Respecte a la visió, és important citar problemes en l’agudesa, en l’estereòpsia (visió binocular), alentiment de l’adaptació a la foscor i disminució de l’eficiència de rastreig visual. Un declivi paral·lel succeeix en la capacitat auditiva, en la qual primer s’alteren les freqüències altes però, amb el progrés de l’edat, arriben a produir-se dificultats de comprensió.

Aproximadament el 70 per cent de les persones en edats compreses entre els 70 i els 80 anys pateix pèrdua auditiva en algun grau. A més, les persones grans tenen problemes en la discriminació verbal i en la localització de la procedència de sons. També la sensibilitat olfactòria segueix un patró similar de deterioració, amb una sensibilitat màxima dels 20 als 40 anys, que tendeix a disminuir, primer gradualment i després més ràpidament. En un 25 per cent de la gent gran es redueix la sensibilitat tàctil, encara que probablement sigui conseqüència de condicions dermatològiques. Amb l’envelliment, es fa evident un alentiment general, tant cognitiu com motor, tal com s’observa en mesures de temps de reacció. D’altra banda, també la força, la destresa i la coordinació motora es veuen compromeses en el procés d’envelliment.

A l’hora de referir els canvis cognitius associats a l’edat, trobem discrepàncies en la literatura sobre aquest tema. Alguns autors sostenen que, per comprendre-ho, cal conèixer la diferència entre capacitats intel·lectives “fluides” i “cristal·litzades”. Aquestes últimes comprenen aquelles habilitats sobreapreses, familiars i molt practicades que, una vegada aconseguit el seu pic màxim, cap als 20-30 anys, tendeixen a mantenir-se estables la resta de la vida. La intel·ligència cristal·litzada, doncs, és el producte de la culturització i l’adquisició de coneixements. Les capacitats “fluïdes”, en canvi, vénen representades per aquelles activitats que impliquen raonament i resolució de problemes per als quals no s’està familiaritzat amb la resposta. Aquest tipus d’intel·ligència segueix un patró lent de declivi a partir dels tardans 50 o precoços 60, que s’accelera després. És important considerar el declivi en la intel·ligència fluïda, ja que és indicatiu d’una reducció en la capacitat d’adquisició de noves habilitats cognitives.

Funcions visuoespacials i pràxiques

Encara que el reconeixement d’objectes i formes es manté relativament intacte al llarg de la vida, el judici visuoperceptiu, tant per als estímuls espacials com no espacials, tendeix a disminuir a partir dels 65 anys, com es mostra en el test de tancament visual i contorn subjectiu. També l’orientació espacial és sensible a l’envelliment, tant si implica rotació com  orientació dreta-esquerra. Respecte a la realització d’actes gestuals familiars o d’ús d’objectes i signes convencionals (praxis ideomotora i ideatòria), no s’han observat canvis amb l’edat. El rendiment en activitats de praxi constructiva manipulativa, com el disseny amb cubs o l’assemblatge, es veu clarament influït pel factor temps. Si no mesurem el temps d’execució, el rendiment en aquest tipus de proves amb prou feines es veu afectat per l’edat. Quant a la praxi constructiva gràfica, s’observa que els subjectes grans són menys precisos en la còpia de dissenys geomètrics elaborats, encara que empren bones estratègies de planificació. En la còpia de figures simples, en canvi, el rendiment és similar al de subjectes més joves, excepte per cert compromís del control grafomotor.

Dr. Josep Deví Bastida

Psicòleg Clínic i Neuropsicòleg

Residència Sant Cugat (Grup Mutuam)

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta