Sanitat Penitenciaria a Catalunya Dr. Ballester

El doctor Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam i en el marc de les sessions clíniques que organitza l’Àrea Sanitària del Grup, va fer un retrat de la situació de la sanitat penitenciària a Catalunya i va assenyalar alguns dels reptes de futur a què ha de fer front.

Entre 1990 i 1996, Josep Ballester va ser el responsable del Programa Sanitari de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació de la Generalitat, des d’on, entre altres prioritats, es va posar en marxa un programa específic per als interns malalts de SIDA. En aquell moment, relatà en la seva intervenció, hi havia la voluntat d’acostar la sanitat penitenciària a la sanitat pública. El ponent va voler destacar que Catalunya és l’única comunitat autònoma que gestiona els seus serveis penitenciaris (1984) i va recordar que, des del 86, la sanitat en aquest àmbit és una competència dels serveis sanitaris públics.

En la seva descripció de la situació més actual (2015), el ponent va assenyalar que la població penitenciària actual a Catalunya és d’unes deu mil persones. “Tenim una taxa de 135 interns per cada 100.000 habitants, xifra molt alta en relació a altres països europeus”, va advertir. Respecte a les característiques de la població reclusa, va explicar que la mitjana d’edat és de 37 anys, “amb interns de més de 70 anys”. En aquest sentit, va subratllar la tendència a l’envelliment de la població penitenciària. També va assenyalar que la prevalença del VIH l’any 90 era del 36 per cent, que estava molt relacionat amb el consum de drogues i que la mortalitat era molt elevada, ja que els pacients portadors del virus VIH no tenien accés als antiretrovirals (AZT). Ballester va apuntar, però, que posteriorment i de manera progressiva, gràcies a l’accés de tots els interns malalts als tractaments farmacològics, l’especialització dels professionals sanitaris dels centres penitenciaris, la generalització dels convenis amb la xarxa pública hospitalària, la generalització de les mesures preventives, la posada en marxa de programes i unitats intrapenitenciàries de deshabituació al consum de substàncies tòxiques i el fet de disposar dins de cada centre penitenciari de Catalunya de unitats de prescripció i dispensació de Metadona del Departament de Salut, aquesta taxa ha anat baixant. Una dada important és el canvi d’epidemiologia que ha experimentat la malaltia de la SIDA (actualment amb un patró de malaltia crònica). Avui també (2015) l’efecte de transculturalitat de la població penitenciària, que representa al voltant d’un 45 per cent del total dels interns, ha suposat un canvi d’hàbits de consum. Entre aquesta nova realitat no existeix una cultura de consum de drogues mitjançant venopunció.

Perfil professional específic

Pavelló penitenciari de Terrassa

Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa

El ponent va explicar també com les condicions específiques del medi penitenciari condicionen el perfil del personal sanitari que hi treballa. “Ha de ser un professional proper i amb capacitat per afrontar situacions especials”, va destacar, tot afegint que “és un medi que té unes connotacions especials”. Així, va assenyalar que els professionals no només han d’acostumar-se a certes característiques de l’entorn, com conviure amb molt de soroll, sinó que han d’aprendre a prioritzar en la presa de decisions, a estar molt sols i a actuar sense prejudicis. “És molt important el compromís ètic dels professionals”, va afirmar, i va recordar que amb el seu equip van crear espais de bioètica per als professionals.

Segons Ballester, tots els centres sanitaris d’una ciutat o un territori concret es veuen afectats quan obren alguna presó a prop, i va recordar com es van anar creant unitats penitenciaries en els hospitals de referència a Granollers, a Lleida, a Figueres, a Terrassa, al Clínic de Barcelona… Tanmateix, apuntà que “al llarg dels anys, s’han anat posant de manifest tot un seguit de dèficits en la sanitat penitenciària”. Una de les demandes del sector per resoldre’ls i que el ponent va fer seva és la necessitat que es creï una formació específica en sanitat penitenciària per als professionals de la infermeria.

Integració a l’ICS

Ballester va assegurar que la gestió integral és molt complexa i va valorar com un error que la sanitat penitenciària deixés de dependre del Departament de Justícia i s’integrés en l’Institut Català de la Salut (l’ICS). “Alguns vam defensar un procés de professionalització del personal de les presons des d’una visió integral de l’atenció a les persones sense llibertat, però certs partits polítics, influenciats per les pressions dels sindicats, van fer que això no fos així”, va afirmar.

Pel que fa als reptes actuals va destacar que actualment s’està introduint la història clínica electrònica, però que, per exemple, la infermeria no està ben adaptada a les necessitats i no hi ha un seguiment dels protocols que normalment es fan en l’àmbit obert. “És difícil portar a terme molts programes quan l’usuari no té la llibertat d’entrar i sortir de casa seva ni tu tampoc de visitar-lo”, va reconèixer Ballester. Un dels reptes als quals s’ha de fer front i que ja es va plantejar en el moment d’integrar els professionals a l’ICS, segons ell, és el de combatre la desmotivació progressiva pel fer d’haver de treballar tota la vida en una presó. “És un àmbit molt especial i t’ha d’agradar molt, per això la mobilitat és difícil”, aclarí. El ponent va llistar altres qüestions per resoldre: la manca de protocols mèdics, la reorganització de les guàrdies, la necessitat de la formació continuada o la burocràcia que comporta la gestió dels riscos, entre d’altres.

Finalment, el ponent va fer referència a la necessitat de trobar un consens entre respectar els valors dels pacients interns i la dificultat d’assolir un equilibri acceptable entre el principi bioètic d’autonomia i la limitació que suposa l’acompliment de la pena privativa de llibertat. “Quan una persona està malalta, abans és pacient que intern”, va recordar. Així mateix, assenyalà que “la cerca de l’excel·lència en aquests serveis també és una decisió política d’invertir i posar la voluntat de canviar la realitat per més complexa que sigui”. Va reconèixer, no obstant, que “tota l’epidemiologia que hi ha al darrera de la població penitenciària comporta una demanda de recursos sanitaris tan alta que fa difícil, però no impossible, que hi hagi uns serveis del nivell dels que tenim en el medi obert. En qualsevol cas, hem de continuar cercant l’excel·lència”.

Amb la col.laboració de Josep Ballester. Metge i Director de l’Àrea Sanitària de Grup Mutuam. Ex Director del rograma Sanitari. DGSSP i R. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

 

T'agradaria que parléssim d'algun altre tema que consideris molt rellevant?
Quines temàtiques et preocupen?
T'agradaria col·laborar amb nosaltres?

Fes-nos arribar la teva proposta